De tenir la col·lecció completa de «Esther» a ser dibuixada per la seua autora, açò és el que li ha succeït a la nadadora paralímpica Teresa Perales quan va acceptar el repte de llançar-se a una piscina plena de «taurons supermajos» que l’han fet nadar entre vinyetes en «Teresa Perales Còmics».

«He llegit còmics tota la vida, crec que l’últim que he llegit ha sigut ‘Maus’ d’Art Spiegelman, però de xicoteta llegia Mortadelo i Filemó o Esther, i tinc la col·lecció completa, així que imagina’t, m’ha dibuixat Purita Campos! Mai vaig pensar quan era xicoteta que un dia estaria ací», conta Perales mentre assenyala este còmic editat per la Fundació Telefònica.

En total han sigut 22 els dibuixants que han participat en esta obra guionitzada pel dibuixant i guionista Mauro Entrialgo, qui afirma que es tracta d’un còmic que aborda la seua «carrera esportiva, la vida personal i algunes de les coses que opina de diferents aspectes de la vida».

Tres àmbits del dia a dia d’aquesta atleta (Saragossa, 1975) que adora els tacons, que porta sempre una clau allen damunt o que va córrer el ral·li Baixa Espanya-Aragó 2006.

Així, el seu caràcter lluitador, vitalista i alegre s’ha traduït a la perfecció en este còmic en el qual podem trobar a Paula Bonet, Javier Olivares, Peridis, Manel Fontedevila, Gallardo o Paco Roca; autors que a més han aconseguit narrar la seua història posant el mateix «punt d'humor» que ella s’aplica perquè només així entén la vida.

Dificultats amb humor

«Hi ha vegades que fan falta les imatges a més de les paraules, i una imatge dibuixada, que en principi és estàtica, et pot fer sentir en moviment. És molt interessant -afig- sobretot quan parlen (els dibuixants) d’eixes dificultats a les quals t’enfrontes quan vas en la cadira de rodes, i ho fan amb humor».

I alguns d’ells s’han enfrontat a una part de la seua vida sense ni tan sols conéixer-la, com li va succeir a l’autor val·lisoletà David Aja, guanyador de quatre premis Eisner i nominat a un altre en l’edició d’enguany.

«No sabia qui era, del món de l’esport no m’assabente de res en general -confessa- però quan em van proposar participar em va cridar l’atenció per tractar-se d'un còmic divulgatiu, i jo estic a favor del còmic com a mitjà de transmissió perquè és un llenguatge molt fàcil per a informar, i s’usa molt poc».

Però hi havia un altre motiu de pes per a donar-li vida a la part del còmic en el qual Perales reflexiona sobre la diferència entre minusvàlid i discapacitat: «Tinc un fill de 8 anys amb una discapacitat motora i a més també fa natació i quan em van cridar ell tenia el seu primer campionat. Va ser impossible dir que no».

800.000 exemplars

Amb la seua habitual obsessió per l’experimentació en el llenguatge del còmic, Aja construeix un joc entre paraules i icones amb el qual vol ajudar a «fer visibles als quals van en cadira de rodes». 800.000 exemplars de «Teresa Perales Còmics» es distribuiran de manera gratuïta per diferents llocs com les Federacions Esportives Espanyoles per a Persones amb Discapacitat, les principals tendes del còmic d'Espanya, les Fundacions Vicente Ferrer i Pau i Marc Gasol i més de 400 biblioteques de tota Espanya.

Alguna cosa que «mai» haguera pensat la protagonista, igual que tampoc va esperar, encara que li va fer riure, la pregunta que li va fer el seu fill Nano de vuit anys quan va llegir el còmic: «Mamà, les pestanyes dolen?».

I és que, Nano, segons relata, entenia que en el còmic isquera el cub de Rubik (té una vintena d'ells), Golfito (el seu gos) o el seu «amic Pau» (Pau Gasol); però el que no entenia és que a la seua mare li poguera doldre aquesta part del cos després dels durs entrenaments.