Manolo Valdés va presentar ahir a Londres l´exposició «Treball Recent. Pintures i Escultures», un homenatge que el valencià fa al francès Henri Matisse i que s´exposa en la galeria Marlborough Fine Art del 10 de juny al 16 de juliol.
«Jo conteste als seus quadres amb altres quadres», va dir l´artista en al·lusió a Matisse, amb el qual es comunica a través d´onze pintures d´oli i tela arpillera, i catorze escultures construïdes amb diversos elements com a pedra, fusta o varetes metàl·liques, que s´exhibeixen en la capital de Regne Unit.
Totes les peces d´esta col·lecció van ser creades per Valdés en els últims dos anys i, a través d´elles, produeix una espècie de mosaic compost per una mirada a diferents referències, que il·lustra la recerca que el valencià va fer sobre la història de l´art.
Igual que en les obres del fauvista Matisse, en esta mostra predominen els colors i els rostres de dones protegides per enormes barrets o tocats que, al seu torn, també recorden al treball de Paul Klee.
Valdés va apuntar que usa la figura femenina com a musa, doncs la dona està present en tota la història de l'art, i va explicar que no se sent tan còmode en pintar o esculpir als homes.
«Quan he pintat a alguna figura que no és femenina sempre es produeix un rebuig, no solament per mi sinó per l'entorn», va matisar.
L´artista va confessar que en diverses ocasions va mantenir converses imaginàries tant amb el pintor francés com amb la seua obra, per la qual cosa considera que si Matisse poguera veure-la «estaria content i afalagat».
Per al valencià, el seu treball no és una «interpretació crítica» sinó una «adhesió». «Una altra cosa és que li agradara o no el resultat», va afegir.
El pintor i escultor va defensar que «enfront d´un quadre la gent és lliure, pot interpretar-ho, pot especular; té el dret a rellegir-ho com vulga», igual que ell intenta «representar» la seua perspectiva.
Segons el creador, esta «capacitat de generar entusiasme» i suscitar diferents opinions en el públic, és la «grandesa» d´alguns grans artistes com Matisse als quals ha dedicat aquesta recopilació.
Valdés, que va començar a pintar en la seua ciutat natal als 15 anys, és hui dia és un dels artistes espanyols amb major projecció internacional.
Una de les peculiaritats d´este autor és la de prendre com a models a grans icones clàssiques com la Dama d´Elx, la reina Mariana i la infanta Margarita, immortalitzades per Velázquez, o la Gran Odalisca de Ingres, per a recrear-los lliurement en tres dimensions.
En esta mostra, l´artista torna a demostrar que és capaç de fer art mitjançant qualsevol tipus de material i tècnica, ja que passa d´escultures de bronze a escultures de fusta, com és «Head», o a l´ús d´alumini en bust, com en «Ferns II», i fins i tot combina fusta i ferro en les seues obres «Ivy» i «Butterflies».
Una de les seues peces més recents és «El dibuix com a pretext», que crida l´atenció, doncs mitjançant la utilització de barres de metall simula l´esbós d´una figura surant en l´aire.
«Últimament he estat treballant en com portar el dibuix a l'escultura», va comentar Valdés.
Durant la seua carrera, ha demostrat que no li espanta eixir de la seua zona de confort i, en la presentació, va esmentar que li segueix el ritme a les noves tecnologies, ja que usa «els robot, les ampliacions i el 3D» com a instruments.
En la seua opinió, per exemple, els procediments d'impressió es basen en les mateixes tècniques que usava Miguel Ángel, però la diferència és que ara tenen molta més exactitud.
