Un dels doblets que poden produir vacil·lacions i suscitar dubtes en l´escriptura i en la parla formal és el que formen la parella «Llavor/labor». Una llavor és «part del fruit que, si es desenrotlla en condicions adequades, dóna origen a una planta», «gra que produïxen algunes plantes i que si se sembra o cau en terra fèrtil produïx una nova planta». Qualsevol pinyol és llavor o en conté. Les pepites de meló (d´alger o de tot l´any) i les de carabassa, cogombre, alficòs, per exemple, són llavors, o poden ser-ho, com els fesols, els cigrons, les faves, les llentilles i tota classe de llegums. També ho són, o ho poden ser, els garrofins. Les vinces de les tomaques, els pimentons, els vitets o el raïm són també llavors, si les sembrem.
Per la seua banda, «labor» és «treball, ocupació, quefer, especialment prolongat», també «resultat del treball, ocupació o quefer que algú realitza». En sentit literal el significat dels dos termes és clarament diferenciat, però en el figurat la frontera pot ser difusa en alguns casos, perquè «la labor feta per un mestre en l´escola i en el poble» pot ser tindre el mateix significat que «la llavor sembrada per un mestre en l´escola i...». Un altre element que contribuïx, de vegades, a la confusió és la pronúncia «ll» en lloc de «l», de manera que, en la pràctica col·loquial diem «llabor» com a treball, encara que la normativa, per ara, no ho admet. Si que ho arreplega així el diccionari de la RACV. Les grafies i pronunciacions semblants, a més de la interpretació com a llegat del terme «labor», abonen en ocasions el dubte i la vacil·lació.
La setmana passada, el meu company Jordi Sánchez i jo contrastàrem, en animada conversa lingüística, les semblances i les disparitats entre «labor» i «llavor», a propòsit de la tria entre entre els dos termes en una nota per als mitjans de comunicació.
La frase en principi era «La nostra Societat Musical és mereixedora del reconeixement... sobretot per la gran labor realitzada envers l´educació i la cultura musical...» Si canviàvem «labor realitzada» per «llavor sembrada» el sentit podia ser el mateix. Finalment, el company va triar «tasca», que és terme correcte també, sinònim de «labor», i més utilitzat en l´escriptura. En un altre comunicat, en este cas d´Aida, regidora d´Esports, a propòsit de la promoció de l´esport, deia «És una part important de la llavor que cal sembrar en els xiquets i xiquetes per a tindre en un futur una vida més sana i saludable...»
En este cas, i més acompanyat del verb «sembra», el terme més adequat és l´emprat «llavor». D´altra banda, si «labor» es referix només al resultat de «laborar», que és ´treballar prolongadament per a aconseguir una cosa´, «Laborem per a estendre l´ús social del valencià», la paraula més adequada és «labor». I sobre «llavor» tenim unes quantes locucions ben clares i genuïnes com ara «ser de mala llavor», «roín com l´herba que no fa llavor». I quina gràcia, ningú quedarem per a llavor.
