L´altre dia, aclarint uns comptes en una sucursal bancària, el director que m´atenia, em digué: «El pendent del seu cosí puja a 210 euros, perquè comptem la quota de dos mesos, que són 180 euros, més dos remitjons anteriors». Em vaig sorprendre gratament d´eixe ús del substantiu «remitjó» en un àmbit de certa formalitat com el bancari, ben distint del rural i del domèstic o familiar, on és més habitual. Dic gratament, perquè estem acostumats que moltes expressions que usem de manera natural i espontània, i alhora ben comunicatives en tots els àmbits, han sigut (i encara són) titlades de col·loquials o dialectals i rebutjades en els registres cultes. A mi, l´ús de «remitjó» en el context figurat o metafòric en què el va utilitzar el susdit empleat bancari em va semblar precís i totalment comunicatiu. Eixa denominació, en sentit literal, significa ´porció o quantitat xicoteta, allò que sobra, que no entra dins d´una mesura ni és suficient per a omplir-ne una altra´ com en les frases següents: «En total va arreplegar deu sacs de cebes i un remitjó», «Ens hem d'acabar tots els remitjons de formatge abans d'encetar-ne un altre».
Alguns personatges de la vida pública, com els dels papers de Panamà, no s´aconformaven (ni s´aconformen) enviant remitjons de diners als paradisos fiscals, sinó que feien trameses de sacs ben atibacats i ataconats de diners. El contrari de remitjó és un sac, recipient o receptacle ben ple. És quan realitzem l´operació de «atibacar» i «ataconar». El primer verb fa referencia a ´ataquinar, omplir excessivament´, «Ha atibacat els calaixos de l'escriptori de papers inútils», «Amb el sou que tenen alguns, deuen tindre els comptes corrents i altres depòsits ben guardats i ben atibacats». Per la seua banda, «ataconar», en primera accepció, és ´posar tacons nous a les sabates o a les botes, al calçat en general´; és també ´reparar-ne, de calcer´. Però també té el sentit de ´comprimir una cosa dins d´una altra fent pressió amb les mans, amb els peus o d´alguna altra manera.
A vegades ataconem la roba en una bossa, en la maleta o en altres recipients. Quan omplim un sac de brossa, herba, o altres materials o productes, moltes voltes també l´ataconem. I significant grans quantitats també tenim «de gom a gom», locució adverbial que vol dir ´ple de banda a banda, completament´, «El riu baixa de gom a gom». «El dia de la festa la plaça estava plena de gom a gom». I una altra locució adverbial ben genuïna és «a manta», que té el sentit de ´molt, en abundància´, «Enguany hi ha collita de caquis a manta», «A pesar de la crisi, els bancs continuen guanyant diners a manta». Eixa locució també té un ús molt concret en l´agricultura de regadiu. Regar a manta és regar de boquera, per inundació; es tracta de la manera tradicional d´irrigació, molt diferent de les formes modernes de reg per degoteig (o gota a gota), o per aspersió. I ausades que ha calgut regar enguany, per la sequera.
