06 de octubre de 2016
06.10.2016

La bíblia artística valenciana

Rafel Sena presenta demà al Micalet «Grans intèrprets valencians de l´espectacle. Més de 250 biografies»

06.10.2016 | 14:01
La bíblia artística valenciana

Ningú dubta de la capacitat artística valenciana. Però quan es repassa les grans figures que ha donat esta terra al món artístic, es pot assegurar que la nota és excel·lent. Un llibre, Grans intèrprets valencians de l´espectacle. Més de 250 biografies de Rafel Sena valora ara les figures del panorama musical valencià, en tots els gèneres. Demà (19.00 h.) es presenta al Micalet. «A poc que hom investigue, apareixen innumerables intèrprets; comediants, cantants lírics i moderns, o músics nascuts al territori valencià. Si ho sumem als pintors, escultors, compositors, arquitectes, i tants altres artesans. Està clar, som un poble imaginatiu i somiador», diu Sena al preàmbul del llibre publicat per l´editorial Denes. Un treball de tant abast, que l´autor l´ha dividit en un grup d´intèrprets: actors/actrius; en actiu actualment; cantants lírics; tiples cómiques; la dansa; concertistes; solistes musicals; la cançó; conjunts de folk; cantautors en castellà; melòdics i rockers; «showman´s»; supervedettes; la copla; destacades primeres figures de l´espectacle vinculades a València; i l´espectacle dels cossos taurins.

Actors/actrius. És el capítol més extens, per ordre cronològic. Sena recopila els més coneguts, els del segle passat oblidats, fins al de més trajectòria. La nòmina és extensa. Des d´Enrique Rambal a Juli Espí i Prats, El Fava de Ramonet. Espí (València 1892-1985), però originari d´El Palomar, la Vall d´Albaida, va ser el primer actor a parlar en valencià en la pantalla gran. La cinta El Fava de Ramonet, dirigida per Joan Andreu el 1933 va ser un èxit de l´època. Però a més fou el primer pregoner en les festes falleres quan, el 1942, des del balcó de l´Ajuntament al costat de la fallera major i autoritats proclamà la primera Cirda: «Se fa saber a la gent/de València i forastera/que d´ordre del President/ comença en aquest moment/la gran Setmana Fallera». Inicia el llibre l´actriu Maria Ladvenant i Quirante: «La primera dama dels teatres de la Cort de Carlos III»; passant pel mític Manolo Taberner, Vicent Broseta, Rafael Rivelles, Josep Codonyer, Ismael Merlo, Jorge Mistral, Antonio Ferrandis, Lola Gaos, Javier Escrivà, Vicent Parra, Lola Cardona, Daniel Dicenta, Magüi Mira, José Sancho, Pepe Beüt, Antonio Ozores, Encarna Cubells, Isabel Tortajada i Amparo Calatayud, entre d´altres.

Intèrprets en actiu actualment. Juli Mira és el primer. «Alcoi, per la seua potència industrial, economia i cultural, ha estat sempre vinculada al teatre», escriu Sena. A més de l´alcoià de veu de Sinastra Mira, també es deté en Neus Agulló, Pep Cortés, Joan Gadea, Pep Molina, Pilar Almeria, Teresa Lozano, Empar Ferrer, Guillermo Montesinos, Josele Roman, Mamen Garcia, Pepa López, Joanvi Cubedo, Llorenç Gimenez i Tarazona, Antoni Valero, Juan Gea, Isabel Rocatti, Lola Forner, Rosana Pastor, Carles Alberola, Toni Cantó i Ana Duato.

Cantants lírics. Exposa l´autor que la quantitat de cantats lírics valencians és sorprenent, tant en primera línia de l´òpera internacional, com els que van quedar en segon nivell, en sainets, sarsueles i operetes. A més dels coneguts Lucrezia Bori, Andreu Perelló de Segurla, Cora Raga i Enedina Lloris, tenen el seu espai Filomena Llanes, Miquel Soler, Lambert Alonso, Ernest Hevàs Verger, Isabel Bru, Amparo Alabau, Vicent Sempere, Juanita Fabra, Pedro Terol, Fernado Bañó, Josep Lacàrcel de Palomares i Estanis Tarín, entre d´altres.

Tiples cómiques. Són les precursores de les vedettes. La primera de la sèrie és Pilar Martí, nascuda a València el 1888 que «no posseïa una gran veu però si uns dots per a la interpretació amb molta vitalitat i gràcia». Amb un apartat per Adela, Ampoaro i Consol Taberner i Sanmatias, Purita Montoro Rodríguez, Maria Conesa, Josefina Hernàndez.

Rafel Sena passa revista després a concertistes (Francesc Tàrrega, Josep Iturbi o Carles Santos); solistes musical, la Canço; conjunts de folk, cantautors en castellà (Paco Ibáñez, Ana Maria Drack i Adolfo Cedrán); melòdics i rockers; showman´s; la copla i toreros.

Supervedettes. València sempre va ser terra de revista. Emília Aliaga; Conchita Leonardo, coneguda com la Mac Donald espanyola; la mítica Maruja Tomàs i els seus bells ulls; l´exquisida Queta Claver; Gina Baró, de pare cubà i mare valenciana; Licia Calderón, casada amb el conegut Jesús Puente; Tània Doris, la reina del Paral·lel; i com no la poderosa Rosita Amores «un dels populars símbols contra la repressió sexual, la censura i la llibertat d´expressió».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine