Metromuster és el nom d´una productora de cinema col·laboratiu i transformador, una cooperativa que practica l´economia social, solidària i defensora de la cultura lliure. Porten des de 2003 fent experiments amb l´art, la sociologia i la política. És, també, un nom que està relacionat, en el seu origen, amb un projecte de street art (art de carrer), en connexió amb eixe suburbà parisenc, el metre, que va estar creat sobre la xarxa de clavegueram que va deixar feta Napoleó a la capital francesa. Muster, en alemany, significa trama, nom ideal per a un projecte d´art i sociologia que té a vore amb la trama (off set, descomposició de colors en puntets), l´urbanisme i l´especulació del subsòl, la construcció i la deconstrucció, com diria l´obrer que tanca la pel·lícula documental NO-RES. I tot i que, segons un dels seus artífexs, Xavier Artigas, el nom de Metromuster no està relacionat amb este projecte, és el nom de la productora de la pel·lícula NO-RES, amb la qual l´IVAM acaba d´encetar les jornades (que no festival) de Cine por venir, en la seua traducció al valencià, Cinema per vindre, amb plus semàntic, i que continuarà el 10 d'abril a Las Naves amb el taller Estratègies col·lectives d'autorepresentació. Reprenent el cinema com un art compartit, de Chus Domínguez. Tot al voltant de la Imatge-Paraula-Acció.
NO-RES, premi al millor documental estatal al Festival documentaMadrid2012, mostra la mort de la colònia Castells, del districte barceloní de Les Corts, en casos de manual que a la ciutat de València podrien recordar, per exemple, al barri de La Punta salvant les distàncies. El seu títol, NO-RES, fa referència a allò que va quedar d´aquell barri obrer després del procés de gentrificació, que no és un nom de senyora sinó, (de l'anglès, gentrification), que vol dir, «el canvi en les condicions i l'equipament d'un barri que atrau inversions addicionals i millora la qualitat de vida integral...» D'acord amb Fundéu, el terme que més s'ajusta a l'espanyol és «elitización» o, més precisament, «elitización residencial». Docns, això. Xavier Artigas, cara visible d´un equip encapçalat també per Pau Llonch, Ana Castañosa i Lucia Serra, parlava de les característiques d´esta proposta artística que va nàixer «de la impotència del veïnat, amb el qual l´administració va negociar per separat gastant l´estratègia del divide y vencerás». Any 2010. De la colònia va quedar el títol del documental. Per això, es tracta d´un audiovisual observacional on la paraula té poca importància i on el pes fílmic, recolzat en imatge i so, mostra de forma poètica i costumista una sensació, traumàtica si més no. L´intent de transmetre «la realitat des dels sentits, evocant sensacions, un món que no se´ns explica i ens passa per davant», o per damunt, docns, els afectats de Castells «no podien racionalitzar els seus sentiments» front un urbanisme que es va qualificar a la cinta com «despòtic però que ens fa pensar que som lliures».
Crònica d´un espai de vida
Un documental com les «cròniques d´un espai de vida» amb plantejaments conceptuals. Segons Artigas, NO-RES va ser una producció pionera en 2010 en gastar allò que ara es diu verkami, abans Lánzame. Però ells no volien fer una pel·lícula, retratar un grup de gent i marxar. Volien que el procés servira «per generar esperit col·lectiu», en este cas entre els veïns. Així, «el procés de producció va esdevindre una mena de catarsi col·lectiva», segons Artigas. Documental amb voluntat de transformació social. Cooperativa audiovisual, eixe món tan precaritzat, amb un canvi de les relacions laborals, en gestió d´un projecte empresarial on no hi ha jerarquies, la gent cobra un salari en funció de les hores treballades, etc.... I un format de micromecenatge que no fora només donar diners. Els participants van influir en el resultat, aportant idees a través d´un work in progress», que vol dir que es fa mentre es treballa.
La llicència lliure
La tercera pota, la llicència lliure. Metromuster van estar pioners en reclamar a TV3 que participara, com així ho va fer, en una coproducció amb llicencia lliure, que vol dir béns comuns creatius, una manera de fer, sorgida de la Mountain View (California), que permet compartir creativitat i coneixement a través d'instruments jurídics gratuïts. Una manera de ficar en dubte el concepte de propietat intel·lectual o de dir que «tota obra d´art es nodreix i recolça en una obra anterior que li fa de referència i inspiració», la qual cosa assenyala el dubtós estatut d´autor de tot autor». «Partim de la base que per a una televisió pública és una obligació moral que la seua programació siga de llicència lliure; es paga amb els impostos, i allò mínim és que la seua llicència siga no privativa i no comercialitzable», afegia Artigas.
Metromuster són Cultures audiovisuals emancipadores. Deconstruint codis en l´activisme. A la presentació, una de les coordinadores de Cine por venir, Sonia Martínez, assenyalava que «ens interessen les trobades que es generen a partir dels treballs». Així, la propera jornada abordarà els públics que estan per vindre. O por venir en castellà.
