L´altre dia en un barret informal, com tots els barrets, és clar, amb gent jove relacionada amb el Voluntariat pel Valencià i amb el becariat de la Dipu et Beca, una aprenent va dir que estem «Juntos però no revueltos». Com que el context convidava a la sana pràctica d´assajar fraseologia en esta llengua, vaig esperonar l´autora de la frase mencionada que diguera el refrany equivalent en valencià. Digué «Junts però no revolts». La resta del grupet barreter, de seguida i a l´uníson, digué «Junts però no rebolicats».
Les correspondències o equivalències en la nostra llengua a la locució castellana «juntos pero no revueltos», en alguns diccionaris bilingües i traductors en línia, solen ser «junts però no remenats», «junts però no barrejats» o «Junts però no mesclats», però crec que eixos verbs «remenar», «barrejar» i «mesclar», no tenen la precisió que té el verb «rebolicar» per a expressar el sentit que té ´estar junts, mesclats, barrejats o remenats, amb desorde o rebombori´, que és el significat de la frase feta castellana esmentada, que en positiu seria ´junts/units, persones, entitats o organitzacions, en objectius o finalitats, conservant identitat, singularitat, propietats i/o caràcter´; amb ´pau, quietud i llibertat´, caldria afegir. És a dir, la verdadera unió, que té poc a vore (o gens) amb uniformismes, integrismes, absorcions i subordinacions. Una expressió, que també trobem en algun diccionari bilingüe o traductor informàtic, que s´adiu bastant amb «junts però no rebolicats», és «junts però no regirats», ja que el verb «regirar» sí que té, entre altres, el sentit de ´desorde, agitació, alteració´ que té «rebolicar», com el té el castellà «revolver» i el seu participi «revuelto». La seqüència «junts però no revolts», encara que s´entenga i puga ser acceptable sintàcticament i semànticament, més prompte sembla o massa literària o calc fàcil i prescindible. «Rebolicar», com sabem, és ´desordenar una cosa movent els seus elements, les seues parts o la disposició establida´, ´causar desorde, rebombori, aldarull´, ´girar-se l´oratge, remoure´s els núvols´, ´alterar-se el funcionament normal del ventre´, «M´ha rebolicat tots els papers i ara no trobe el que busque», «Quin rebombori que hi ha en la classe, Alexandra l´ha rebolicada tota», «Hui plourà, els núvols estan rebolicats», «He mesclat dolç i salat i tinc la panxa ben rebolicada». Eugeni S. Reig, en l´excel·lent El valencià de sempre dóna complida informació dels usos d´eixe verb i del substantiu deverbal «rebolica», ´conjunt de coses desordenades´, ´avalot, tumult, confusió, desorde´, ´avalant-los literàriament amb cites d´escriptors com ara Enric Valor, Maria Àngels Moreno, Joan Carles Martí, Josep Lozano i Josep Piera. El DNV arreplega els dos termes, com ho fan pràcticament tots els diccionaris valencians, i com també ho fa el Gran diccionari de la llengua catalana de l´Enciclopedia Catalana. No inclou cap d´eixes paraules el de l´Institut d´Estudis Catalans, en la seua línia selectiva i excloent de milers de termes i expressions genuïns valencians, balears i catalans occidentals. I a alguns se´ns rebolica, no a soles la panxa, sinó també el cervell, per eixes purgues i exclusions.
