Fa 100 anys un grup d'agricultors albalencs, liderats per Antonio Vila Gimeno, van fer un pas decisiu cap al cooperativisme mitjançant la creació del Sindicat Agrícola d'Albal. L´entitat va nàixer en 1916, però va començar la seua marxa en 1917, any en què el Ministeri d'Hisenda va reconèixer els seus estatuts.
El Sindicat Agrícola, d'adscripció catòlica, es va fundar amb un capital inicial d'1.680 pessetes aportades per 47 socis fundadors, acabant l´any 1917 amb uns actius de 13.442 pessetes. Amb el lema "Unos por otros y Dios por todos", el Sindicat es va afanyar en la defensa dels interessos dels agricultors, permetent als socis comercialitzar les seues collites i adquirir a preus assequibles abonaments, llavors i insecticides, i llogar ferramentes i maquinària agrícola. Van aconseguir, units, finalitats econòmiques que difícilment podien aconseguir de manera individual.
Amb el pas del temps, en 1926, el Sindicat Agrícola crearia una secció de crèdit que facilitaria préstecs als associats. Temps després, en 1944, l'entitat va passar a denominar-se Cooperativa Agrícola Sagrat Cor de Jesús. I vint-i-cinc anys més tard, en 1969, l´antiga secció de crèdit es transformaria en la Caixa Rural d'Albal, que naixia com una entitat independent de la cooperativa agrícola però concebuda per ajudar el sector agrari i també servir a l'economia general d'Albal. I ja entrats en el nou segle, en 2012, es va crear la Fundació Caixa Rural d'Albal per a fomentar activitats benèfiques, culturals i de formació a la localitat.
Aquests fets s'arrepleguen en el llibre «Cien años de cooperativismo. Agrícola Sagrado Corazón de Jesús y Caja Rural (1917-2017)». Una obra elaborada pel periodista i historiador albalenc Francesc Martínez Sanchis. El llibre va ser presentat en el local social de la cooperativa en un acte que va comptar amb la presència de nombrosos veïns i la participació del president de la pròpia cooperativa, José Antonio Hernández, a més del director de la Caixa Rural d'Albal, Miguel Ferrís Chilet; el president de la Fundació Caixa Rural, Antonio Martínez Vila; i l'alcalde del municipi, Ramón Marí.
La història de l'Agrícola Sagrat Cor de Jesús és narrada utilitzant una anàlisi transversal, en la qual s'entrellacen tres elements principals. En primer lloc, el desenvolupament del cooperativisme rural valencià -especialment el catòlic- i la seua adaptació a Albal. L´autor fa un recorregut de la cooperativa pels diferents règims polítics, des de la Restauració Borbònica i la Dictadura de Primo de Rivera, passant per la Segona República i el franquisme fins arribar a la democràcia actual. També explica com s´acobla l´entitat a la legislació cooperativista van aprovant els diferents governs, començant per la Llei de Sindicats Agrícoles de 1906 fins a la vigent Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana de 2003.
Una agricultura dinàmica
El segon element que explica el naixement i posterior desenvolupament de la cooperativa, és l'existència en Albal d'una classe d'agricultors molt dinàmica que va créixer al llarg dels segles XIX i XX a mesura que s'expandia el regadiu de la Sèquia de Favara, la Sèquia Real del Xúquer (que comença a regar el terme a partir de 1819) i els motors d'aigües subterrànies, que van començar a proliferar a partir de 1926 fins arribar a 19 motors en 1953. El regadiu afavorirà un increment més ràpid de la productivitat i de les rendes agràries i configurarà una classe de xicotets i mitjans propietaris i arrendataris agraris oberta a totes les innovacions tècniques que comportaren el manteniment o augment de les seues rendes.
I per últim, com a tercer element, el llibre destaca les fites més destacades d'aquesta institució centenària. El llibre, doncs, parla de cooperativisme, d'agricultura i de l'evolució de la pròpia cooperativa i les institucions nascudes de la seua llavor: la Caixa Rural i més recent la Fundació Caixa Rural d'Albal.
