Capella de Ministrers ha publicat La Ruta de la Seda, un viatge de 7.000 km, des de la ciutat de Xi´an fins al Mediterrani amb músiques de Xina, Índia, Pèrsia, Egipte, Magrib, Itàlia, Espanya... que són un canal per al diàleg de civilitzacions entre Orient i Occident i de connexió amb la realitat actual. Este treball discogràfic, en format lliure amb dos cds, és el número 55 de la formació que celebra enguany el seu 30 aniversari de presència en el panorama nacional i internacional com un dels referents de música antiga per la seua tasca de recuperació i difusió del patrimoni musical des de l'Edat Mitjana al segle XVIII.

Els dos discos inclouen 25 temes agrupats en set blocs: Serinda o la terra dels Éssers, L'arribada d'Al-Andalus, Marco Polo, De Bizancio a Itàlia, Sederos jueus i conversos, Les cantiges i La Corona d'Aragó. Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, amb la col·laboració de Germán Navarro, departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa i especialista en les rutes comercials de la seda, realitza per vegada primera un rigorós estudi musicològic del context musical d'este fenomen històric i multicultural.

Per a Navarro són set baules en la «cadena de processos històrics que va fer possible la inserció de València i el Mediterrani en la Ruta de la Seda» il·lustrats amb «músiques fascinants». Per a aquest repertori s'ha comptat amb prestigiosos músics nacionals i internacionals de diferents països vinculats amb aquest itinerari pel qual circulaven idees, religions i cultures. Mara Aranda, Elia Casanova i Iman Kandoussi donen veu a les tradicions i cultures jueva, cristiana i musulmana acompanyades per Magraner, Jota Martínez, Robert Cases, Eduard Navarro i Pau Ballester.

Així mateix, incorpora les col·laboracions de Cheng Yu (Xina), Sazed Ul Alam (Índia), Kaveh Sarvarian (Iran), Aziz Samsaoui (el Marroc) i el cor Lluís Vic Vocalis. Magraner, violagambista i musicòleg, pensa que la Ruta de la Seda «és un dels assoliments més significatius de la història de les civilitzacions» i assegura que «este treball vol contribuir, des de la música i la tradició, a la promoció de l'enteniment mutu entre els pobles, al diàleg i a la reconciliació a través de la cooperació entre nacions i persones».