El meu amic, que abans es deia oficialment Javier Sierra, va anar al jutjat a canviar-se el nom al valencià. Era l´hora del café dels funcionaris que, per alguna estranya raó, coincideix amb l´hora d´atenció al públic, de 9 a 11.
Va esperar pacientment i, quan finalment pogué formular la petició, li van dir: «No t´ho podem arreglar. Vas nàixer a Xàtiva. Has d´anar a Xàtiva», «No hi vull anar», contestà. «Si ho fem ací, costarà molt», digué el funcionari amb cara de pomes agres. «Tant se me´n dóna!», va amollar Xavier, ja empipat de veure les poques ganes, i afegí: «I ara em canviaràs el nom i el cognom».
Passaren 7 mesos i va tornar al jutjat. «No tenim res», li digueren. Però ell, com que és filòsof, s´ho agafà amb filosofia i tornà dos mesos després: «No? Dóna´m dos fulls de reclamacions: un pel nom i l´altre pel cognom». El funcionari diu que no en tenen en valencià.
I Xavier, amb estoïcisme, seguí: «Doncs dóna-me´n tres: nom, cognoms i no tindre fulls en valencià». I ja va ser tot més senzill i més alegre. Només van passar dues setmanes i Xavier es trobà en la bústia una carta del TSJ que li comunicava que s´havia aprovat el canvi de nom i de cognom.
A, l´ara ja, Xavier Serra, només li va sobtar una cosa: que les seues reclamacions eren les número 2, 3 i 4 d´aquell jutjat. Què la gent no reclama? I, en veure que tot era tan fàcil, la seua dona va decidir de canviar el cognom a les seues tres filles. I també la volien enviar a Alacant ,on havien nascut dues d´elles. Però, com que havia aprés la lliçó, va ensenyar l´expedient del seu home i tot s´arreglà com Déu mana.
Mira si va ser fàcil que Xavier està pensant a tornar i posar-se de nom Biviana o Lourdes o, directament, posar-se el nom 52742707 i de cognom «N», en majúscula, que és el que val.
