Dues imatges són l'alfa i l'omega (el final sempre és obert) de la setmana, anvers i revers de la realitat valenciana: la censura de l'exposició del Muvim i la dimissió de Romà de la Calle. Lligades per la cadena causa i efecte, la primera representa amb tota la cruesa la perdurabilitat, dissimulada per l'enlluernament de l'espectacle en els ulls dels bornis, de la incultura franquista a casa nostra; la segona és el gest ple de dignitat d'un home que anteposa el valor de la llibertat i la coherència a les subjeccions a un càrrec i un projecte que acaba estavellant-se contra la intransigència d'un poder que es vol omnímode.
De la Calle ha eixit al carrer a cedir la seua paraula, il·lustrada i moderna, a tots aquells que, avui com fa trenta anys, hi han eixit també en defensa de la llibertat d'expressió amenaçada. El negatiu dels reietons borratxos de poder es reflecteix en l'espill positiu i lluminós de les 91 espelmes enceses el passat dimecres a la plaça de Manises, omega obert d'un malson que dura massa. Rus abocarà damunt l'afer muntanyes d'una verborrea salpebrada amb falles, bous i cotxes i espremerà fins a la darrera gota l'amarga taronja de l'autobombo, i les successives mascletades que promouen la indiferència posaran en sordina, com sempre, tot intent de rebel·lia. Però les fotos escapçades de l'exposició, gràcies al gest de Romà de la Calle i de tots aquells que no es resignen a a la impotència, ja tenen un peu de lletra que no trontolla, una llegenda escrita en la memòria de cada ciutadà lliure. Heus ací Camps, Rambla i Costa cordant-se a l'uníson les vergonyes de Gürtel en la instantània de Vicent Bosch. Una miqueta més avall una altra imatge, de Miguel Lorenzo, per a l'eternitat: plora el boc expiatori Costa (al canell, una bandereta espanyola). En clarobscur barroc, del mateix Lorenzo, veiem Camps al costat de l'arquebisbe mirant amunt, qui sap si demanant perdó a l'Altíssim pels pecats inconfessables. Carles Francesc va immobilitzar Camps i Barberà en el moment d'èxtasi per la victòria a les europees gràcies a la qual encara es descollonen.
I la joia de la corona: qui era aquell factòtum del PP que compartia taula amb el Bigotes?
manel.rodriguez.castello@gmail.com
