D
e fantasma desaparegut a parlaire fatxenda, l'encara president per a vergonya dels valencians (inclosos els que el van votar en mala hora), amagant el merder del Gürtel en l'infern de la seua americana, sembla haver perdut definitivament l'oremus. Si la vida d'aquest país, començant pel símbol més emblemàtic, el Parlament, s'ha convertit a colps de majories absolutes en un desert estèril que per simple mandra encara anomenem democràcia, l'espectacle amb què el PP ha volgut silenciar el portaveu socialista Ángel Luna, amb el conill reprovatori extret del copalta d'un autoritarisme sense complexos, marca un punt d'inflexió (cap a substrats més profunds de la misèria moral i política, no cal dir-ho, que la pobresa sempre és empitjorable). Per aquest forat negre pretén el president sense oremus estimbar-nos si així pot salvar el coll de la seua camisa milanesa. Però els vestits amb què tan generosament el va obsequiar el Bigotes -que ni són d'alta costura, com va observar l'agut González Pons pensant-se que llançava un cable al nàufrag- són només l'extrem del cabdell de milions d'euros balafiats sense excusa a compte de l'erari públic. El dret i l'obligació d'un parlamentari és demanar responsabilitats per un lladronici que esguita la mateixa mitra papal, i ens quedem curts, de manera que la resposta de l'oposició abandonant l'hemicicle en senyal de protesta per l'escala de la part noble del Palau dels Borja és un acte de noblesa democràtica que no recordàvem des del temps en què Mònica Oltra lluïa la seua samarreta. El cabdell s'ha fet un embull amb les factures volatilitzades de tants diners negres i a Camps no se li acut més que amollar-nos el vell conte de Joan Sense Por i veure de provocar els consabuts efectes letàrgics sobre la massa votant, confinada en el seu imaginari als límits mentals d'un pati d'escola. El fantasma torna i unfla el pit com el més fatxenda: a veure qui la té més llarga per clavar-la en les urnes que justifiquen els tripijocs d'un poder miserable. Abans que com a corrupte, Camps hauria de ser jutjat per usar tan malament les cites literàries. ¿O ignora que al final Joan coneix la por quan la seua dona li aboca una gerra d'aigua freda enmig de la nit? No tots els contes tenen un desenllaç feliç.
