Pam, pam, orellut!

ra d'esperar la catàstrofe: el CD Castelló, un equip de Primera Divisió -com diu en castellà el seu himne, que cal acompanyar del crit "Pam, pam, orellut!"-, l'autèntic equip de primera divisió del seu territori, a Segona, però no a Segona i avant, no, sinó pitjor encara: ¡a Segona B!

És el moment de dir que tal paradoxa hauria d'estar prohibida. Caldrà consolar-se, almenys un any i si no hi ha cap miracle, amb la memòria futbolística de les fulguracions històriques: aquell regat de Planelles, aquella passada estratègica de Roberto, o aquell remat de Pichi Alonso; per no remuntar-se als genis històrics, com Basilio o el pintor Planchadell pare...

Hi haurà qui dirà que la qualitat del futbol castellonenc també té el nom ara poderós de Vila-real. I que alguns dels millors futbolistes castellonencs joves triomfen al València. I que mentre el Castelló baixa, l'Hèrcules puja. I que, més en general, el Barça ha guanyat la Lliga de primera -la que mereix el Castelló- demostrant que guanya qui millor juga i treballa... I diran altres, encara, que hi ha altres esports. I uns altres, que no cal atorgar-li al futbol, ni a l'esport, la representació de les expectatives socials. Molt bé, però tot això són excuses que no solucionen el problema del fracàs actual de tot Castelló.

I si fóra l'únic fracàs, deixem-ho córrer, però no és l'únic: ¿el nom de Castelló tornarà a aparéixer a la premsa i a la televisió, només mesclat amb el cas Fabra? Pitjor: ¿s'haurà de resignar a no pintar ni un borrall en les comunicacions estratègiques de l'arc mediterrani entre València, Catalunya i Europa? O pitjor encara: mentre el Castelló baixa, ¿Castelló haurà de suportar ridículs col·lectius fins i tot en obres esplèndides, com la necessària infraestructura viària que s'està realitzant a la Plana, el TRAM, que, contra tota opinió, acabarà travessant el parc Ribalta, autèntic cor vegetal de la ciutat contemporània? La falta de consens i participació, el simple passar el calendari amb pirotècnies urbanístiques incontinents, l'aparent semenfotisme de tants sectors socials, l'anar cadascú a la seua, ¿no són contradictoris amb l'estil futbolístic històric del Castelló, l'estil de l'elegància i la discreció, la identitat del treball i no de l'ostentació? ¿Diuen que Castelló a Segona? Pam, pam, orellut!