A
ra tothom parla de la Roja. La gent es mostra il·lusionada amb la Selecció Espanyola de futbol, i com que siga que la vida política no l'interessa massa i de l'economia només els interessa la de sa casa, i eixa no va molt bé, es refugien davant de l'aparell de televisió i veuen les excel·lències futbolístiques de Villa, Xabi Alonso, Xavi, Iniesta, etc. Els comentaris amb els amics, la família i els companys de treball van en la direcció del futbol. I això ocorre en un moment en què la crisi econòmica i de valors ho envaïx tot, els polítics no convencen, les xifres de l'atur continuen elevades, Espanya ocupa la presidència de la Unió Europea i prompte se celebrà el debat sobre l'estat de la nació. Doncs bé, a pesar de tot això no hi ha interés per la vida que ens envolta, tret de la vida esportiva i, en especial, la que fa referència al futbol de la Selecció. Això és autoenganyar-se, però eixa és la situació.
La gent parla de la Selecció també en un altre sentit: en el que cobraran els jugadors si guanyen el Campionat Mundial de Futbol. Sembla que cadascú cobraria entre 500.000 euros i 600.000 euros. Eixos diners no ixen d'entitats privades, com pot ser el cas de les percepcions dels jugadors de Primera Divisió que, tot i ser una barbaritat, sempre es pot dir que cada Club pot fer el que crega convenient amb els seus diners. El bo del cas és que en referència als jugadors seleccionats percebrien la quantitat indicada de les arques de l'estat.
I això són figues d'un altre paner. En un moment de recessió econòmica on es demana un esforç als funcionaris i pensionistes consistent en congelacions o reduccions del seu salari, ja que hem d'eixir de la crisi, la situació creada amb els possibles emoluments dels jugadors seleccionats resulta molt poc estètic, gens ètic i alguna persona s'ha molestat.
No es pot insultar així a la gent. Si ens hem de sacrificar, eixi sacrifici ha de ser comú i en els punts on es veu més visible pel seu simbolisme encara ha de ser més clar i significatiu, com en el cas que estem comentant.
