Riba-roja resol el misteri del seu origen al ´Repartiment´

Toponímia. Els veïns de Riba-roja del Túria portaven més de set segles amb un misteri: el seu poble no apareixia al "Llibre del Repartiment" de Jaume I. Ara, el cronista oficial del municipi, José Vicente Calatayud, ha resolt l'enigma. En els registres 5 i 6 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix una "Villa roya", donada al bisbe de Saragossa, que es correspon amb l'actual Riba-roja del Túria.

PACO CERDÀ VALÈNCIA Els historiadors ja no sabien cap on tirar. Riba-roja del Túria era l'única població de la seua comarca que no apareixia en els registres del Llibre del Repartiment. Una espècie de "poble fantasma", com diu l'alcalde, que no emergia a la superfície documental fins a 1243 en el Llibre dels Fets de Jaume I, quan el rei narra el seu pas a cavall "per entre Riba roya i Manises". I abans què? No havia sigut presa la població per les tropes reials i regalada a algun notable?
Això ningú ho havia trobat mai al Llibre del Repartiment. Però un any d'investigació del cronista local José Vicente Calatayud ha ajudat a acabar amb la situació fantasmal del seu poble. En realitat, Riba-roja sí que apareix al Repartiment. Però ho fa amb la forma de "Villa roya", en un assentament registrat el 31 d'agost de 1237. Es demostra així que la "castrum et villam de Villa roya" fou "una de les primeres donacions del rei Jaume I, abans fins i tot de la presa de València, i per tant, de la possessió de les poblacions del voltant", afirma l'autor de l'estudi, que ha editat l'ajuntament de Riba-roja del Túria en una tirada de mil exemplars no venals que s'estant distribuïnt entre els veïns.
La clau que ha permés resoldre l'enigma i certificar que la "Villa roya" del Repartiment és la "Riba roya" del Llibre dels Fets i l'actual "Riba-roja" s'amagava en una pugna per la possessió del poble a causa de les rendes que proporcionava. "Villa roya" va ser donada al bisbe de Saragossa d'aquell moment, Bernardo de Monteagudo, en 1237. "Però després, per raons que desconeixem -potser pel seu valor estratègic com a lloc inexpugnable-, el rei 'oblidà' la donació i s'ocupà del territori de 'Ribarroya' com si fóra propi, arribant a donar-la al seu fill, l'infant Pere", explica el cronista local.
Això va originar una demanda del bisbat de Saragossa, que demanava explicacions a la Corona i reclamava el poble (i les riqueses que generava en concepte d'impostos) per a d'ell. Al llarg del litigi, en 1265 i 1269, el rei reconeix al bisbe saragossà que li havia concedit amb anterioritat el "castro et villa de Riberoia et super Albalato de Xucar, sitis in regno Valencie". El bisbe va rebre "Villa roya" i Albalat en 1237 i 1238, però pleitejà i acabà permutant-les en 1269 com a Riba roya i Albalat. "Com la permuta és conjunta d'aquestes dos poblacions, queda clar que la 'Villa roya' de 1237 és l'actual Riba-roja del Túria", explica a aquest diari l'autor de l'estudi. Misteri resolt. Amb un valor afegit: el descobriment aporta la referència escrita més antiga del municipi, agost de 1237.

L'hipotètica errada d'un escriba
Només queda un dubte. Per què s'escrigué "Villa roya" en 1237? José Vicente Calatayud baralla dues opciones. O bé fou una errada d'un hipotètic escriba aragonés (a Aragó és comú la forma Villa Roya; a Catalunya no). O bé podria ser, en canvi, que es rebatejara la població amb el nom de "Riba roya" uns anys després.
Això, no obstant, és una qüestió menor. El més important és que Riba-roja del Túria per fi ha sigut localitzada al Llibre del Repartiment, un document molt poc estudiat i amb massa llacunes per a la importància històrica i toponímica que atresora, segons opina el cronista oficial del poble. A més, la troballa enriqueix el coneixement sobre els inicis del poble al Regne de València, vinculat amb el rei i el seu fill, i amb el bisbat de Saragossa i el cavaller aragonés Arnau de Romaní, qui en 1269 permutà el senyoriu de Palma al fill de Jaume I a canvi de Riba-roja. Una gran història que s'amagava darrere d'un nom alterat i un litigi per diners entre l'Església i la Corona.