?

No és normal que la Comunitat Valenciana tinga, amb 525 bandes de música, el 47% de les agrupacions musicals de tot Espanya. Tampoc és lògic que un fenomen tan extraordinari estiga a penes sense estudiar. Però açò últim ja ha començat a canviar. Amb el títol En Clau de festa, l'historiador de Quatretonda Frederic Oriola ha publicat un estudi que busseja en els orígens i la posterior evolució de l'associacionisme bandístic valencià i que, a més, relaciona la història de les bandes amb les festes locals més importants. El llibre, publicat per l'Institut Valencià de la Música, és el resultat de diversos anys de consulta i investigació d' arxius municipals, parroquials, de societats musicals i d'agrupacions festeres.

D'aquesta manera, Frederic Oriola ha comprovat que és en el trànsit entre els segles XVIII i XIX quan el món tradicional de la música format per ministrils, mestres de capella, músics de cor i músics de carrer deixa pas a l'associacionisme bandístic contemporani de caire civil. Molts factors hi contribuïren: la influència de l'Església catòlica i la seua necessitat de música per a acompanyar la litúrgia, la influència de les bandes militars, l'aparició d'una burgesia que finançava les celebracions i les noves festivitatsÉ

També, però, incidiren en l'èxit de les bandes els estímuls individuals per a ser músic. Frederic Oriola en destaca tres. En primer lloc, diu, "gràcies a les actuacions festives, els músics gaudeixen de menjar abundant, vins i licors, accés a les relacions sexuals, etc.". Naix així el l'estereotip negatiu del músic de banda. Després estaria l'estímul dels "guanys econòmics" que reporta ser músic. I per últim, el "prestigi social i cultural" que confereix estar sempre en el centre d'atenció social i en un lloc molt proper al dels poderosos.

L'obra, de 406 pàgines, també analitza els intents de controlar les bandes de música per part de les autoritats (especialment amb Primo de Rivera i la Falangede Franco), els moviments macroassociatius amb les federacions, i els trets més significatius dels pasdobles, marxes morocristianes i marxes processionals valencianes.

Fenomens preocupants

Però aquest és també un llibre de compromís, de lluita per la dignificació de la música festera. I per això, Oriola adverteix d'alguns fenomens preocupants com "la reducció de les plantilles musicals" en les festes (per a estalviar costos) i les implicacions que això té en els repertoris o en la percepció social dels músics. L'autor també reivindica un major ús dels repertoris autòctons de cada festivitat, actualment en regressió per "comoditat" o "desconeixement", així com la posada en valor dels estudis musicològics de recuperació de peces autòctones.