Durant aquesta setmana de novembre, Gandia, la ciutat dels nostres clàssics, la ciutat vital d'Ausiàs March i de Joanot Martorell, es converteix en una ciutat literària, o en la ciutat de les paraules. Vull dir en una ciutat fantàstica, tot i real.
Durant aquesta setmana es celebra l'aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanc, feta a València el 20 de novembre de 1490 (enguany València recorda el Tirant amb una exposició bibliogràfica magnífica) i s'atorguen els premis literaris "Ciutat de Gandia", uns premis literaris ben consolidats i de llarga tradició que, la nit del divendres passat, anaren a parar a dues escriptores de reconeguda solvència i ben guanyat prestigi. M'estic referint a Isabel Clara Simó, tot un referent de la nostra narrativa actual, que ha obtingut el Joanot Martorell amb "Amor meua" i Anna Montero, una de les poetes més elegants i subtils de la poesia valenciana actual, que ha guanyat l'Ausiàs March amb "Teranyines".
Però Gandia, al llarg d'aquesta setmana, es mostra com una ciutat literària perquè, a més a més del que acabe de dir, es converteix en l'espai on es troben una cinquantena d'escriptors joves, i en un centre d'activitats artístiques que giren, totes elles, al voltant de la literatura: recitals, concerts, taules redones, debatsÉ Tota una meravella per als enamorats de les paraules. Una meravella que igual ens permet el delit de sentir l'arpa i la veu melodioses d'Arianna Savall, assistir a un cabaret de paraules seguint Ester Formosa, recordar Vicent Andrés Estellés amb l'espectacle de Pep Tosar i música en directe de Miquel Gil. Així, durant aquesta setmana de novembre, Gandia fa de la tardor una primavera, i de la literatura una festa. Vull dir que es converteix, per la meravella dels mots i la màgia dels sons, en una fantàstica ciutat literària. I això, realment, és una gràcia.
