Tinc uns quants amics desficiosos que tenen la dèria d'enviar-me correus elèctronics acompanyats de vídeos amb estampetes i una música tan dolça que encara no sé per què em recorden quan era menut i cantava allò de "con flores a Maria que madre nuestra és". Són vídeos que volen salvar-ho tot: els rius, les muntanyes, la llengua... El planeta sempre suggerit com un món idíl·lic o un caos total. El bé i el mal de sempre molt més moderns i tecnològics. No sóc massa aficionat a aquests tipus de correus. Preferisc aquells que estan exclusivament escrits per a mi i que em conten coses que veritablement m'importen o que em conviden a llegir un article suggeridor. De tant en tant, però, entre tanta foto embafadora i tanta tia bona, m'arriba algun correu que porta un vídeo d'aquells que no apunten, sinó que disparen. Avui me n'ha arribat un que em promet una reflexió amb humor, però molt realista. Clique una entrada que té al youtube i trobe un vídeo on un pare pilla el seu fill estudiant i comença a renyar-lo: "Química! Açò és el que vols per al dia de demà? Llengua? Història? Quan has vist tu un geògraf ric? Un historiador amb una mis? O un lingüista amb un Ferrari? Hauries d'estar estudiant açò, li diu, mentre li dóna una revista del cor. Com li diuen a la tia de Jesulín?" A banda de la broma, el vídeo reflecteix un món més d'acord amb els valors que triomfen a la societat on vivim. Quin esforç intel·lectual, quanta física o química s'ha d'estudiar perquè Juan García Ripollés et faça una estàtua amb els diners de tots? Quanta filosofia s'ha d'aprendre per arreplegar un grapat de duros a la salut del Papa? Quina titulació necessiten els controladors de vols per acumular tan de privilegi? Jo sé els pocs coneixements de llengua, matemàtiques i història que tenen molts dels que han fet més de quatre duros en aquestes terres quan lligaven els gossos amb llonganisses, però no em faig la idea del que cal estudiar per a ser un d'aquells que controlen el mercat que ens porta a tots com cagalló per sèquia. Sembla que per a triomfar en la vida, en allò que realment es demana i té prestigi avui, només cal ser una mica espavilat per saber com funcionen les coses i tenir la cara folrada de baqueta.