?
Els noms dels indrets amaguen claus del passat. Això ho saben molt bé els experts en toponímia. I també saben del vast patrimoni cultural que representen els topònims de partides i accidents geogràfics. El territori és un llibre d'història obert de bat a bat.
La importància cultural i històrica de la toponímia va quedar palesa en la cinquena Jornada d'Onomàstica celebrada aquest cap de setmana a Dénia. Dedicada a la toponímia i antroponímia de l'antic Marquesat de Dénia i, especialment, de les comarques de la Marina Alta, la Marina Baixa i la Safor, aquesta jornada va reunir a més de 70 estudiosos i experts.
La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va inaugurar el divendres aquest cicle i va destacar l'interés que a la Marina sempre ha suscitat la toponímia. Va recordar que la AVL té la competència d'establir les formes lingüístiques correctes de la toponímia i dictaminar en els procediments de canvi de nom dels municipis.
La primera conferència la va oferir Joan Ivars Cervera, qui va parlar sobre la toponímia del Marquesat de Dénia al segle XVIII. Després, juntament amb el president de la Secció d'Onomàstica de la AVL, Emili Casanova, va presentar un fullet de toponímia de Dénia. Aquest treball arreplega la varietat de noms de diferents indrets que té aquesta ciutat. A més, situa les partides i els elements físics al plànol. Una novetat molt important és la d'incorporar nous topònims, com són els de les urbanitzacions. Així, a més dels noms històrics de partides com Beniatlà, Benitzaina (aquestes de clares resonàncies àrabs), Bisserot, Capçades, Madrigueres o les Vessanes, apareixen els de les urbanitzacions de Dénia Mar, els Pins, les Arenetes o Bona Mar. La toponímia està viva.
