Josep Esplugues va nàixer a Agullent el 1705. El seu pare pertanyia a la burocràcia local i això li va permetre estudiar teologia a l'Estudi General de València. L'any 1731 va prendre possessió de la parròquia de Montaverner fins a la seua mort, el 1787. Segons Emili Casanona, que edità una part dels seus escrits fa anys, Esplugues va posseir una "formació ampla i moderna, amerada de les idees i actituds del seu temps". Per això, encara, va ser seguidor i defensor fidel de les idees il·lustrades del bisbe Andreu Mayoral. Però aquelles actituds no el salvaren de creure en prodigis i miracles. I va vincular sovint els fenòmens metereològics adversos amb manifestacions divines eloqüents. Així, el 1734, a les seues memòries explica que "sobrevingué a este Vall de Albayda una tempestat tant orrorosa que sols la vista y ruïdo del núvol atemorisava y espantava a tots". La tronada va caure sobre Aielo de Malferit i, "avent-se parat sobre el terme d'aquell poble, derramant sempre pedra, es mantingué tant tems que arruinà y destruí tots sos fruits". El mateix va passar a l'Olleria "derramant pedra sens una gota de aigua, en tant rigor que destruí teulades y fruits". Ara bé: Esplugues indica com el núvol, que "amenasava" Montaverner, i que "envestí sens ducte per a executar lo mateix", no ho va poder fer, perquè "el mateix Déu (...) volgué favorir-nos per la sua misericòrdia". El rector Esplugues justifica aquella deferència divina en el fet que la parròquia estava en obres: "la sua cassa estava encara sens cobrir". Aquell mateix any "sobrevingué un temporal y pluga tan abundant (...) però lo més horrorós era el aire y remolins, que donava una gran por. Molts pins, tots los més grans, y atres abres es trobaren arrancats asta de soca y raïl, y oliveres trestonchades. Tots en les cases tremolant, al caure eiximeneres y teules". Però tampoc no passà res en l'obra parroquial, encara inacabada. Els oratges sopreneren al mossén, igual que encara ens sobten a nosaltres. Ell, però, hi detectava la intervenció divina.
