Un amic m'envià un missatge curt, però revelador d'un empatx de registre formal. Deia: "Gràcies. Com van les coses per aquí?". La curta missiva era contestació a una felicitació tardana que li havia enviat jo per haver aprovat l'examen de nivell superior de valencià. Faig com si no l'haguera entés, i li conteste: "Jo no sé com estan les coses per 'ahí', tu ho sabràs". Em pillà la ironia i em contestà amb més sorna: "És que ara parle en un registre molt formal".
Quan u aplica una norma lingüística i s'adona que ha fet el ridícul, el millor que pot fer és buscar una eixida sorneguera. Després, m'explicà que el professor que tenia insistia que "ahí" és un castellanisme inadmissible i que a eixe sentit correspon "aquí", especialment en els registres formals, i que este mot també té el significat de "ací". Admetia, l'amic, que no ho veia clar, i que li semblava marcià, però que així ho havia explicat el mestre. I tan marciana com és, a hores d'ara, eixa norma i l'explicació.
Certament, la distinció entre "ací", "en este lloc", i "aquí", "en eixe lloc", era real en la llegua classica, i el missatge del meu amic hauria sigut adequat i comunicatiu en el segle XV, però confonedor l'any 2011.
A pesar de la proposta fabriana de recuperar eixe ús i donar-li rang de norma, eixe precepte no ha funcionat. A més, per al primer grau de proximitat s'usa, i és normatiu, "aquí" en algunes comarques valencianes i en la resta del català. I la forma comunicativa i natural "ahí" està integrada en la parla valenciana des del segle XVII (i documentada l'any 1557 en l'obra de Cristòfor Despuig), i és normativa a tots els efectes, inclosa en la Gramàtica normativa valenciana (AVL). Josep Lacreu també l'arreplega en el Manual d'ús de l'estàndard oral i Ferrer Pastor ja la va incloure en el vocabulari bilingüe.
Si vostés pregunten, per correu, pel temps que fa en un altre poble, escriguen, sense temor, "Quin oratge fa per ahí?". I els sacerdots preconciliars que continuen dient missa, en llatí o en arameu, que fa més canònic i més formal.
