Si trobem escrita la frase "El gos que ha mossegat Filomena és d'un veí seu", no dubtarem qui ha mossegat a qui, perquè no és probable que una persona mossegue un gos. Però, si la frase és "L'home que ha atropellat Sara amb el cotxe és foraster" o "La xica que ha cridat Vicent és d'Algemesí", hi ha ambigüitat, perquè no sabem qui ha atropellat o ha cridat a qui.

Frases com eixes, crec que fan necessari l'adequació i l'ampliació de la norma del complement directe (ús de la preposició "a") a tots els casos d'ambigüitat, en favor de la comunicació. Els manuals i llibres de text anuncien, primerament, que este complement no du preposició, i a continuació posen la llista dels casos en què sí que n'ha de portar. La Gramàtica normativa valenciana de l'AVL diu en una de les excepcions: Optativament, davant de nom propi de persona: "He vist (a) Carles". "Han convidat (a) Maria a la boda". En això, la GNV, a més de reflectir la realitat, seguix l'estela de Josep Giner i de Ferrer Pastor, que en la seua Gramàtica valenciana propugna l'ús de la preposició "a" davant del complement directe quan és un nom propi de persona i posa exemples com "He vist a Pere", "No he conegut a Maria". Alguns manuals com Nou d'ací i d'allà, Manual de valencià C2 i Va de bo (estos dos últims amb la participació de la Universitat d'Alacant) han actuat com hauria de ser normal: incorporant eixa possibilitat sintàctica.

Però, a pesar del caràcter normatiu dels documents i acords de l'AVL, heus ací que dos manuals recents (editats ací) afirmen que, davant de nom de persona, el complement directe ha d'anar "normativament" sense la preposició "a". Al meu entendre, tancar els ulls davant dels clàssics valencians, ignorar conscientment què diu la institució normativa valenciana i invocar com a única autoritat acadèmica l'Institut d'Estudis Catalans, com fa un d'estos manuals, és una mostra d'autoodi davant de tres realitats lingüístiques valencianes: la viva, la clàssica i la que és normativa segons les lleis valencianes. També equival a voler que el valencià culte no siga identificador, ni assimilable ni practicable.