Vas a treballar o eixes al carrer i només et trobes amb la incertesa. Ningú no sap què fer ni com reaccionar davant de la situació tan absurda en què vivim. I els teus companys et parlen de la pèssima gestió dels nostres governants que ens ha portat a la situació que tenim. I sempre la mateixa història: «El més greu és que els mateixos responsables que han creat la situació, són els incompetents que han fabricat la nefasta solució per a estalviar uns diners que sembla que són necessaris». Una solució ideològica i meditada que no ve d´ara: carregar contra els treballadors de la sanitat i l´educació públiques. Ací es retalla la investigació científica, la sanitat i l´educació, però no les grans festes. Una idea molt conseqüent en una pràctica política de desprestigi dels professionals de la sanitat i l´educació que fa molts anys que practiquen. En aquest país s´han desautoritzat els criteris acadèmics del professorat per un grapat de vots i s´han desviat fons de la sanitat i l´educació pública per a invertir-los en la privada, per fer negoci que és del que es tracta. I ara ho tenen molt fàcil, perquè l´exèrcit roig està captiu i desarmat i ocupat en les seues batalletes. Desarmat, perquè han perdut la batalla ideològica: ara, l´èxit es basa en els diners i no en el saber ni en la protecció dels desvalguts i malalts. Vivim en un país on qualsevol ciutadà indocumentat sap més filologia que els catedràtics. L´única preocupació és l´economia. L´economia de cadascú. I no es castiguen en vots les indecències perquè no es deuen veure moralment reprovables. Per això, ara que les coses no van bé, és molt fàcil retallar el sou a uns funcionaris desprestigiats que ja ho tenen bé perquè cobren tots els mesos. I s´aplaudeixen les mesures perquè són populars i perquè el personal no es para a pensar que són mesures contra els seus fills i el seu futur. No es valora la faena ben feta. Aquella que deixa petjada i que et garanteix un futur digne. Es valora l´èxit immediat i els diners ràpids, vinguen d´on vinguen. I els sindicats, decimonònics, no saben com reaccionar i quines mesures prendre contra els retalls, perquè la resta de treballadors les trobarà insolidàries. Els governants estan esperant les vagues per a fer caixa. I els treballadors públics no s´atreveixen a prendre mesures contundents perquè estan atrapats en la incertesa.

columnadepaper.blogspot.com