Més de tres-centes milions de persones viuen davall el llindar de pobresa a l'Índia, quasi un 30 % de la seua població total. En aldees com Mydugolam Village, al districte d'Anantapur, el percentatge s'accentua. Emili Villascusa, President de la Confederació de Cooperatives, relata com esta és una zona formada pràcticament per xicotetes aldees amb «molt poques possibilitats de desenvolupament».
«Estem parlant d'assentaments poblats per col·lectius amb una gran vulnerabilitat, en un país on es continua organitzant a la gent en castes i en una zona deprimida on, si els seus ciutadans no aconseguixen dur a terme algun tipus d'activitat a nivell primari com l'agricultura o la ramaderia, es veuran obligats a anar a ciutats on la seua ocupació laboral passarà pels treballs més precaris i bruts», conta Villascusa.
Davant de situacions com esta, la Fundació Vicente Ferrer, una organització que ja compta amb prop de ciquanta anys de treball a l'Índia, junt a la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana (Concoval), han desenvolupat un projecte per tornar la dignitat a desenes de famílies amb la construcció de noves llars i pous que els torne dignitat a les seues vides.
Gràcies al projecte, 24 famílies -101 persones beneficiàries- de l'aldea Mydugolam Village poden dir que són propietàries d'un habitatge digne que compta amb una estancia separada per cuinar i evitar que al llar principal puge massa la temperatura, a més d'un sistema de sanejament.
«És la primera vegada que realitzem esta aliança i l'experiència ha sigut un èxit», compta Sergio Moratón, delegat de la Fundació Vicente Ferrer a la Comunitat Valenciana. «Hem d'aprendre de les cooperatives, ja que són un dels millors exponents de l'economia social», continua Moratón.
La novetat és que esta vegada, els habitants de la zona «decideixen sobre els nostres projectes, no són sols testimonis», ja que han creat un comité de desenvolupament que ha repartit les 24 cases entre 3.000 famílies que viuen en barraques, segons uns criteris de necessitat i uns requisits: escolaritzar als fills i no casar a les seues filles a edats primerenques.
Amb este treball, la població de Mydugolam Village, ha aconseguit un assentament que els permet ser posseïdors del sentiment de pertinença. A més, les cases són ara d'elles. «Vam voler empoderar a eixe sector de la població que, a pesar de portar sobre la seua esquena el pes de l'economia familiar, seguia sense cap dret sobre ella», sentencia Villascusa. Amb una casa al seu nom, la dona pot sentir-se lliure de dependència cap a l'home. Ara seran elles el «cap de familia» i les «dones de la casa».
