"La Memòria Històrica oblida els delictes de gènere"

Paola Andrea Salgado, no obstant, va córrer «millor sort». És advocada, especialitzada en la defensa dels drets de les dones a Colòmbia, va arribar a València per donar una xarla amb la Coordinació Valenciana de Solidaritat amb Colòmbia. Ella, com tantes altres dones, va haver d'acudir a l'exili per garantir la seua vida o, almenys, per a evitar passar 35 llargs anys a l'ombra. El seu delicte? Investigar sobre la victimització de les dones en el marc del conflicte armat.

Els delictes de gènere, a l'oblit

«Generalment, a la víctima d'un conflicte se li diu que si va patir eixa situació és perquè 'alguna cosa haurà fet'», assevera Salgado. Però quan a això se suma el delicte sexual, l'estigma és «encara pitjor».«Ningú vol parlar de la violació. I això és fruit no només de la falta de reconeixement, sinó també de la falta d'enteniment. Cal entendre que els delictes sexuals són més que un dany col·lateral», denuncia l'advocada.

A l'estigma s'afig una falta d'investigació i la manca d'atenció en salut i psicosocial a la víctima. «La Memòria Històrica oblida els delictes de gènere»; i ho fa perquè «els crims de violència sexual són els crims de què ningú vol parlar». El resultat és que les dones, a banda de «rebre un impacte desproporcionat del conflicte (perquè no només són víctimes per estar en el territori on es du a terme el conflicte, sinó per continuar sent el seu cos la primera arma de guerra), han de lluitar per la seua justícia i al mateix temps suportar el que implica la victimització sense suport de les institucions», denuncia. Paola Salgado posa d'exemple el mediàtic cas de La Manada. A Colòmbia, denuncia, els paràmetres són els mateixos. «A l'interior de les estructures judicials encara n'hi ha patrons i estereotips masclistes que posen a la víctima en el lloc del culpable. I el patró es repetix: la revictimització en el procés judicial».

El que suposa estes decisions és el silenci, la dificultat de prendre la decisió de sotmetre's a l'escarni públic. «Però les dones ens hem organitzat per a denunciar eixos abusos, a Colòmbia, a Amèrica Llatina i en tot el món».

I denuncien. Però una «ola de conservadorisme cultural» ha provocat «una resposta cada vegada més violenta», en este cas, sobre les milers de dones que estan alçant la veu. «La desmobilització de les FARC va portar una disminució de delictes de gènere, però el que augmenta ara són els atemptats contra les defensores», explica. Ara, reconeix, són altres els responsables dels crims i són altres els mecanismes utilitzats per a la intimidació. «I esta criminalització trenca el teixit social, fa que tingues por, que no vullgues parlar», lamenta.

Generalment, relata l'advocada , «a les defensores ens vinculen en un muntatge judicial amb la guerrilla». En el mes cas, treballava en l'alcaldia de Bogotà coordinant des de 2013 a 2015 un programa pilot de drets sexuals i reproductius. Però a 2015, vaig ser detinguda junt amb altres dotze persones en un operatiu policial, acusada de participar en les explosions que es van registrar entre juny de 2014 i maig de 2015 a la ciutat de Bogotà».

«Després de jutjar-me per una sèrie de testimonis i proves falses, vaig estar tres mesos a la presó d'alta seguretat. Més tard, un jutge va anul·lar la mesura preventiva d'assegurament perquè el procediment de la nostra detenció va ser molt confús, la captura va ser il·legal i la imputació de càrrecs es va fer de manera indeguda. La por després d'això em va portar a l'exili», relata.

Altres companyes van córrer pitjor sort: moltes van ser assassinades. Encara que Salgado assegura que en estos processos no estan havent-hi desaparicions forçades, sinó que «els seus cadàvers estan sent exposats públicament, volen mostrar un missatge a la societat».