Probablement aquest fet no és cap casualitat. Escrivia el 1975 Alfons Cucó. I raó no li´n mancava. Com no és casualitat tampoc que s´haja oblidat la història anterior a la data màgica del 62 (B. Sanz i M. Nadal). Segons el juí de Joan Fuster, si el fracàs del valencianisme d´abans el 1962 era tan gran, no pagava la pena esforçar-se de recuperar ni els precedents tradicionals que l´havien confegit. El resultat d´aquest oblit „estratègic„ no fou altre que la condemna a mort de la desmemòria a tots aquells que van fer del valencianisme una de les opcions més innovadores dins el panorama polític i cultural, no sols a la ciutat de València sinó també a bona part de les comarques del País Valencià, abans i durant la República. Gent amb un bagatge intel·lectual fora de tot juí o dubte. Figures d´una importància cabdal en la creació i organització de diversos grups valencianistes, de campanyes d´afirmació i expansió lingüística, activitats culturals diverses i difusió de la llengua, així com revistes tan incontestables com Taula de Lletres Valencianes, o el Crit de la Muntanya, o l´aparició de l´Editorial Estel. Amb l´adveniment de la República, molts dels que s´havien aixoplugat en activitats culturals tornaren a l´activitat política embarcats en projectes com l´Agrupació Valencianista Republicana, el Partit Valencianista d´Esquerres o Esquerra Valencianista. Partits valencianistes, d´esquerra i republicans, que assoliren un ràpid protagonisme en la política valenciana, municipal principalment, també, però, en altres vessants com ara socials o esportives. És el cas de la figura del tretzé president del València FC, Josep Rodríguez Tortajada, i alhora destacat representant del consistori valencià entre el 1936 i el 1939. Es tracta, doncs, d´un personatge que la repressió franquista havia esborrat de la memòria col·lectiva valenciana, segons llegim a la Introducció del llibre que ens ocupa, escrit a quatre mans per Vicent Sampedro i Ricard Camil Torres.
Josep Rodríguez Tortajada fou un destacat valencianista de cor i sentiments com també en la seua tasca política, des de l´Ajuntament de València. «També va acomplir una gran tasca com a president de la comissió gestora del València FC, a partir del 13 d´agost de 1936, arran de la confiscació del club per part dels treballadors», escriuen els autors. Però, Rodríguez Tortajada fou més que un president d´un club de futbol, fou un «autèntic polític d´acció»: lluità contra la dictadura de Primo de Rivera com després seria «destacat protagonista de la política valenciana durant la Segona República» com també ho foren Vicent Marco Miranda o Francesc Soto i Mas, qui, ja el 1914 militava en la Joventut Valencianista i que més tard seria un dels fundadors del Partit Valencianista d´Esquerres (PVE) „junt a Rodríguez Tortajada„, sent el 1935 el tresorer de la Junta Directiva de l´entitat.
Josep Rodríguez Tortajada demostrà, al llarg de tots aquells anys, amb tota seguretat que el seu sentiment valencianista no era fruit d´un oportunisme polític, sinó que «va ser un ideal que va marcar la seua trajectòria política i vital i pel qual va ser condemnat a la màxima pena pel feixisme assassí del règim franquista». Junt a Llorenç Rubio, Rodríguez Tortajada dedicaren la seua activitat a l´ajuntament valencià a tindre una especial cura i atenció a les qüestions culturals com ara la normalització de la llengua autòctona en la mateixa institució pública, la preservació de monuments i demés objectes artístics, així com a la reivindicació autonòmica on, tant ell com el seu partit (PVE) lluitaren al costa d´EV «per dotar el País Valencià d´un estatut d´autonomia i per defensar la nostra llengua i la nostra cultura», enmig d´un realitat bèl·lica realment difícil. Fou, precisament, durant els primers mesos de la guerra civil que sovintejaren els contactes fins establir una relació de fraternitat entre els ajuntaments de Barcelona i València, «amb els evidents llaços comuns de la llengua i la cultura», que tingueren com a eix vertebrador el futbol, a través de sengles homenatges, primer a la capital catalana, després a la valenciana, i on un dels seus artífex fou Rodríguez Tortajada, regidor i tinent d´alcalde del consistori valencià alhora que president de la gestora del València FC. Però la derrota republicana deixaria sense efecte totes les energies esmerçades en l´aprovació de l´estatut valencià i la repressió franquista condemnaria a mort i empresonaria durant molts anys a Josep Rodríguez Tortajada, com autor d´un delicte de «rebel·lió militar» „tant se val el delicte imputat, tot era pura comèdia macabra, infame, sanguinària, revengista, assassina per natura„, sent commutada la pena capital per la de per vida, i posat en llibertat, finalment, l´1 d´octubre de 1946, en què abandonà el penal de Sant Miquel dels Reis. «El gener del 2010, per fi, el València CF, després de més de setanta anys d´oblit i de silenci, va reconéixer la figura del tretzé president de l´entitat, el destacat valencianista Josep Rodríguez Tortajada».
