Si el periodisme ha de ser equànime i ponderat, açò no pot ser una entrevista. Deixem-ho en conversa, com la que fa huit anys i mig compartien els dos interlocutors. Aleshores, aquell cantaor de música tradicional refugiat en la clandestinitat mediàtica publicava el seu primer disc en solitari. Era la seua primera entrevista. Des d´aquell dia han passat coses, moltes coses. I la més impactant de totes és que Pep continua igual. És el mateix ésser anacrònic, senzill i carismàtic que el d´abans dels premis, els discos, els èxits, les biografies, els documentals i tota la botifarromania desbocada. Ell segueix com una figuera falcada a la terra que la va vore brotar, amb les arrels xuplant del més profund i atàvic del seu poble, i fent ombra a la ciutat socarrada que mai ha parat de renàixer. En aquesta conversa mantinguda a les portes de la Fira de Xàtiva i als peus de l´ermita de Sant Feliu, entre garroferes i oliveres, no parla Botifarra. Parla Pep, l´home que ha evitat ser devorat pel seu propi mite.
Sempre m´has semblat un home d´una altra època. Una persona que, al nàixer, es va equivocar de segle. Tens eixa sensació?
Hi ha vegades que sí. Però també tinc la sensació de què no estic bé del cap. Que faig coses que no estan del tot clares.
T´haguera agradat nàixer cinquanta anys abans?
M´haguera agradat nàixer cinquanta anys abans, sí, però açò és una loteria i a cadascú li toca una època. M´haguera agradat molt conéixer aquella gent, la seua cultura, la manera que tenien de fer les coses, aquells llauradors i pastors€ Tot! Jo he conegut el procés d´anar les cabres pel carrer a ja no vore mai cap cabra. Els arriers anaven amb els burros pel mig del carrer. Jo això ho he conegut. I tot aquell món, com deia ma uela, m´enxisa. M´encanta! La veritat és que m´haguera agradat formar part d´ell.
T´enxisa més que un mòbil, que un cotxe o que anar de tendes, com diuen els estirats.
Molt més. És una obsessió com una altra, però eixa ha sigut la meua obsessió.
L´has tinguda sempre?
Sí, i saps per què?
Perquè et vas criar rodejat de majors?
Sí, amb tots els meus uelos. A mi em preguntaven: a qui vols més, a ta mare o a ta uela? I com que els xiquets i els borratxos diuen la veritat, jo contestava: «A ma uela». I ma uela em marmolava: «Has de voler més a ta mare». Però és que era de veres: ma uela era molt gran. I jo crec que aquell món m´ha entrat molt dins: les contaralles, les cançons, les maneres de viure d´aquella gent, els costums, la parla€ I la llengua, la meua llengua.
I de la societat actual, què no t´agrada?
Moltes coses! La gent que bufa en caldo gelat no m´agrada. Pense que una persona ha de ser senzilla i adaptar-se a allò que té. Però esta societat€ Després estan els governants que tenim. Això és una merda, amb perdó. Hem arribat a un punt en què sembla que tot està podrit, i això em deprimeix. M´agradaria que el món fóra d´una altra manera. Però jo és que no sóc especial, jo sóc espacial: sembla que no siga d´ací i que vinga de Mart.
I per allà per Mart com es viu?
(Rises) La gent viu sense aparences, per exemple. Però t´has d´adaptar a la Terra€
En canvi, tu t´adaptes el justet€
El justet, sí. El mòbil, per exemple. La gent et mira com un ser raro quan dius que no tens mòbil. És com si fóra un pecat! Hem viscut milers d´anys sense mòbil i sense carnet de cotxe. I què passa si alguns continuem així? Per això et deia abans que jo sóc espacial€
A banda: si tingueres mòbil, cridar a Mart costaria una fotracada de diners!
Això: valdria més l´enterro que la uela! Creu-me que sense mòbil es viu amb molta tranquil·litat. Jo tinc el fixe a casa. Si algú té ganes de parlar amb mi, no t´apures que em buscarà i em trobarà.
Què opines del consumisme desenfrenat?
Em dóna coratge i no estic d´acord amb eixa manera de viure. Pense en els pobrets d´Etiòpia, que amb un euro passen el dia. Fer això és un pecat! Imagina´t si no estiguérem en crisi: tiraríem el burro per la finestra!
Això on ens du?
A un desastre.
Estem més pendents de les coses que de les persones?
Sí, moltes vegades sí.
En Mart no passa això?
No! Els espacials valorem més les persones. Són el teu dia a dia. Una amistat com la teua i la meua és el més gran del món. Això és grandíssim. I la resta són deixalles.
Tu, que tant has aprés i volgut als majors, com qualificaries el tracte que la nostra societat dispensa a la gent vella?
Jo no vull criticar a ningú, però les residències de majors em deprimeixen. Jo trobe que els majors s´han de morir a sa casa. Ma mare i mon pare s´han mort a sa casa, els meus uelos també€ Jo això ho he vist tota la vida i crec que així hauria de seguir.
A voltes semblen tractats com a trastos vells.
Sí. L´hivern passat vaig anar a cantar a una residència de majors de Xàtiva perquè m´ho van demanar. Què fort!, pensava: tota la vida lluitant i treballant per a criar als fills i, al final, acabar així, com un trasto vell. Els majors no són, en absolut, trastos vells; són molt grans. I gràcies a ells estem ací. Gràcies a ells tenim la nostra cultura, la nostra llengua€
M´interessa la gestió que has fet del teu èxit. Perquè Botifarra no ha canviat€
(Rises) Jo no he fet cap gestió. Jo, simplement, no puc ser d´una altra manera. Mira: a la meua germana li preguntaven: «Però el teu germà, després de tota la fama, encara va a vore les cabres, en la moto i amb el caixó darrere?» Clar! Que la gent què es pensarà? Jo sóc el mateix. Visc el dia a dia i punt. Sóc així.
I per què no t´has comprat una Harley-Davidson, un xalet i t´has deixat la faena en la brigada municipal de Xàtiva?
Perquè no. Perquè jo estic molt bé en la meua caseta del riu i perquè la Harli Nelvison eixa no m´agrada. Potser, fent una miqueta de sacrifici, m´ho podria comprar. Ara bé: la gent del poble es pensa que estic fent-me ric. Això voldria jo! Ma uela deia que val més que et tinguen zels que llàstima. Però a voltes també et dóna un poc de no sé què quan certa gent no mira el que has fet i l´esforç que t´ha costat€ Però en fi: tot això són menudències. Jo, amb la meua caseta i la meua motet. I la brigada que no me la toquen.
Molta gent vol que no canvies. Et volen així: autèntic, com l´home de les arrels. Com una branca pura i forta a la qual agarrar-se. En canvi, després, molt pocs volen ser tan autèntics i senzills com tu. No volem deixar de tindre mòbil, d´anar en cotxe i d´estrenar espardenyes noves. El que volem és que Botifarra no tinga res de tot això. Com t´expliques esta contradicció entre el que som els altres i el que admirem en tu i volem que seguisca intacte?
Mai m´havia parat a pensar en això que estàs dient€ És que tu tens molt de coneixement! És de veres: molta gent m´ho diu: "No canvies, Pep, no canvies". No sé€ Serà que voldran posar-me en una urna i guardar-me en un museu! Però sí, és cert: els que m´ho diuen, no ho fan.
Animaries a què la gent fera un pas enrere i de la Terra viatgés a Mart?
Sí, perquè jo crec que a molta d´eixa gent també li agradaria viure a Mart. Però, senzillament, no es paren a pensar-ho. Es deixen portar€ Jo no. Ma uela saps què em deia? «Eres més raro que la calentura!» Sempre he sigut un antisistema de tot.
Antisistema? A vore si vas fundar Podemos abans que Pablo Iglesias!
Mai he estat d´acord en moltes coses. Per exemple, en això del "què diran". Que diguen el que vullguen: jo he anat sempre a la meua.
Em fa gràcia quan confesses que la teua frustració ha sigut no ser llaurador. Com a «cantaor» no ho sé, però com a empresari amb visió de negoci no tens preu€ Per què et tira tant el camp?
Perquè en la terra estan les meues arrels. A ma casa han sigut allers. I, per a mi, no continuar eixa tradició familiar ha sigut una frustració, perquè m´encanta la terra. I és una llàstima que ja no done per a viure amb dignitat.
Quan desaparega la teua generació, què passarà amb el camp i els animals?
Que es perdrà tot. Jo ho pense de la meua terra: què passarà amb ella quan jo ja no estiga ací? Al meu fill Pep li agrada, però no té eixe amor a la terra. I la meua Míriam, el mateix.
El teu fill ha hagut d´emigrar, com tants joves. «Mira si ha corregut terres€»
A Dinamarca, sí. Ara ja se n´ha vingut. I en tornar, em va dir: «Pare, estem en el rovell de l´ou». Allà, a les quatre de la vesprada ja era de nit fosc€ Això és per a morir-se! També ha mamat a casa l´amor a ta casa i la teua terra. Però va haver de fugir, sí.
Quan veus l´emigració de joves, què sents?
Em posa trist, molt trist. Tornem a las andadas, a quan jo era xicotet. La gent se n´anava a la verema a França i, quan tornaven, contaven com estaven allí: d´una manera inhumana, més tirats que una colilla. Abans es deia que Europa començava més amunt dels Pirineus. I torna a semblar-ho€
Què hem fet per a meréixer-nos-ho?
Torne a dir-ho: no tindre governants com Déu mana. Si haguérem tingut persones amb el cabet a la faena, potser no estaríem així. Si no hagueren furtat tant€ El que està passant és indigne. Però saps què: s´han de morir igual. Seran els més rics del cementeri, però allí estaran. A vore si es pensen que són com els egipcis, que s´envoltaven de riqueses quan es morien per a endur-se-les a l´altra vida. La cobdícia de tota esta gent ha sigut molt forta.
Pep, tu eres d´esquerres.
Sí, i a molta honra.
Per què?
Perquè trobe que en eixe costat està la veritat. No em preguntes més: és la veritat. I punt.
Arrea! Això es diu fe!
Sí, però fe de veritat. Ara bé: cadascú pot ser del que vullga. Viu i deixa viure.
En canvi, has triomfat mentre manava la dreta a totes les institucions. A mi em sembla que la teua independència del poder polític, de no voler estirar les jaquetes que manen o les que volen manar, ha sigut un dels valors que més t´han fet de respectar.
És que les cançons tradicionals, la cultura popular, no tenen política: són del poble i les canta el poble, de dretes i d´esquerres. I sobre el que dius d´estirar jaquetes, mai li l´he estirada a ningú. I n´estic molt orgullós.
Però hi ha gent que t´ha volgut utilitzar políticament o beneficiar-se de tu?
Potser, però jo no faig cas. La meua esquena s´ha fet ampla com un trill. Muera Marta, muera harta; ací està Blasco, que a res li té asco.
A tu què et fa patir?
De la societat, em fa patir que els governants no estiguen al nivell que ens mereixem. Encara que preferiria altres èpoques, jo vull viure en el progrés i en la llibertat. Vull tindre llibertat. Vull que el meu poble siga lliure. I que puga expressar-se com toca.
I creus que som lliures?
No. I repetisc: sóc un antisistema. Hi ha coses molt injustes, com els polítics que entren a la presó i estan fora en quatre dies, mentre que un pobre desgraciat que ha furtat un parell de gallines es podreix entre barrots. Això és molt injust! Diuen del segle XV, però estem pitjor. I això em fa patir.
Vinga, sincera´t ja d´una: com t´expliques l´esclafit que has pegat? Biografia, documental, discos d´èxit, actuacions a cabassades€ Per què creus que ha passat tot açò?
No ho sé, de veritat€ Em vénen a la ment aquelles pel·lícules que jo veia de xicotet i que mostraven com un pobre desgraciat es feia famós i anava progressant en la societat. Pep Botifarra no era ningú i ara el coneixen tots. Sí, és una història. Per què ha passat? No ho sé. Però em senc satisfet.
Com seràs recordat el dia de demà?
No sé€ Potser diguen que el tio Pepe Botifarra cantava les cançons que cantaven els uelos. Crec que hi haurà un grat record de pensar que vam traure a la llum les veus callades, com diu Albert Montón. Que molta gent jove va conéixer la nostra música tradicional gràcies a tot açò. I és que en este país fa falta una miqueta de cultura. Hem de saber d´on venim, quines són les nostres arrels i cuidar-les. L´aldeano s´ha de cuidar. (Rises).
Quan escoltes allò dels "aldeanos" que va dir Carolina Punset, què sents?
Bufff€ Això és ofendre´m a mi i als meus avantpassats. Això què vol dir? Com pot ser que una dona així vaja a la casa dels valencians i ofenga al poble valencià de la manera en què el va ofendre? Això és molt fort!
