No és d´estranyar que l´obra Paraules de terra i fang haja alcançat, de moment, el lloc nº5 en el rànquing de llibres més venuts o llegits en valencià no ficció. No. Una obra que té o aspira a presentar com a tema o objecte principal la «memòria». Un exercici de memòria individual, de persones de l´Horta sud de València, de l´horta a l´Oliverar/Castellar, a Pinedo, a vora l´Albufera i el Saler..., que, per extensió o per definició, es torna memòria col·lectiva.
Hem de pensar que la Història és una successió de fets que pertanyen a un moment, a un marc propi i concret, irrepetible, que ja no es tornarà a donar, i del que, òbviament, només queda la memòria. Memòria que pot ser recordada o oblidada. De vegades, oblidada per, diguem-ne, conveniències o pressions estructurals del sistema, com la memòria històrica de la Guerra Civil i la Dictadura; o per simples imponderables, com la «bretxa generacional». Recordem com un xicot de hui va tot el dia apegat als mòbils i Ipads, al jersei o pantaló de moda, a la marxa i moguda del moment, mentre que els nostres avis, protagonistes d´este llibre, encara porten la mateixa gorra de quan es van casar i no s´atreveixen o no volen posar una targeta de crèdit al caixer automàtic. El contacte, la referència entre generacions ha estat tallada.
En este context, una circumstància cabdal i definitiva va engegar o accelerar les coses: la dramàtica riuà de 1957 i el posterior desviament del riu Túria, el Plan Sur, que conjuntament amb l´obertura del nou accés a València des del sud, conegut com a Pista de Silla, partiren i trossejaren l´Horta de forma considerable, sinó irreparable. Multitud de persones, després de les expropiacions de les terres i proveïts de les corresponents pessetes, es veieren forçats a canviar el seu model de vida, tornats ara taxistes, botiguers, cambrers... L´Horta, la vida de l´horta a l´Oliverar/Castellar, a Pinedo, a vora l´Albufera i el Saler... deixava paulatinament de ser el que era, després de centenars i centenars d´anys de treball pacient i conscienciós, de treball creador, vertebrador de tot un sistema de vida. L´onada de la industrialització dels 60 i l´expansió de la ciutat metropolitana faria la resta.
I aquí entren els nostres protagonistes, a relatar-nos i a contar-nos, per tant a fer reviure, uns actes, unes situacions treballades i viscudes, uns moments significatius per a la societat en tant que l´han feta perviure i anar endavant i progressar, en tant que són un escaló d´allò que som ara. La memòria és la torxa que il·lumina no sols el present, sinó que ajuda a obrir les portes del futur.
I, ja per acabar, citar com la línia argumentativa de l´obra gira al voltant de tres eixos. El primer, la Guerra, les vivències de la Guerra Civil, atés que la majoria dels protagonistes són nascuts als voltants dels anys 30; successos que es vivien com un joc de xiquets o d´adolescents, amagant-se en clots sota pallots a l´horta quan s´apropaven els bombarders, però sumats a la trista tragèdia de la pèrdua d´un germà, d´un pare o d´un familiar tant allí mateix com en el front. El segon punt gira sobre la precarietat; tot costava, tot era producte del treball: creïlles, moniatos, anguiles, barraques de pallots..., com un regal del cel que els permetia viure, com si, després de tot, foren en un paradís natural. I en tercer lloc, l´enginy, la iniciativa i l´esforç per reeixir-se´n.
Enginy, iniciativa, esforç, que, tot plegat, són els valors seculars de la societat valenciana, i que el llibre, ens sembla a nosaltres, tracta de rescatar.
*Escriptor
