A poc a poc la producció i edició en valencià es normalitza. Hi ha una producció sostinguda de narracions pròpies i la cada vegada més evident emergència de nous novel·listes. Tot això al costat de la posada al dia mitjançant bones traduccions de la literatura contemporània més important i atractiva. Heus ací una selecció personal de lectura per passar un bon estiu a l´ombra de la literatura escrita en/o traduïda al valencià.
Per començar i encara que ens allunye mentalment de la platja, no podem estar sense llegir la que sens dubte és la novel·la de l´any, La sega. I no és una consideració gratuïta ni un elogi d´amic. Martí Domínguez posseeix una escriptura tan neta com fluida, en què els seus dots per a la difusió diàfana s´apliquen a la narrativa amb pulcritud realment estimulant. Es tracta d´un gran escriptor que ha triat un tema de la nostra memòria perduda, la història dels maquis del Maestrat, per a la seua nova i reeixida novel·la. La Sega s´albira a través dels ulls d´un nen, mirant els conflictes vitals i ideològics en els anys 50 de les nostres muntanyes.
Un altre sorprenent narrador valencià és Joan Benesiu (Beneixama, 1971), pseudònim de l´escriptor Josep Martínez Sanchis, professor de filosofia a un institut on dirigeix ??des de fa anys el cineclub. Escriptor de contes i assajos, va guanyar amb la seua anterior novel·la el premi de Xàtiva, per traslladar-se ara en Gegants de gel a la fi del món, Ushuaia, a la Patagònia xilena, on a través d´una sèrie de personatges que acudeixen al bar d´una polonesa es reconstrueix el mite de la frontera que inclou, com no, el de la recerca de la identitat personal. Narrativa d´ambiciós vol cultural, que ja feia falta després de tanta novel·la negra d´acudit.
Però si no podem sostreure´ns a l´escriptura de trames i conspiracions, aquí va una bona novel·la d´intriga, original, de la periodista Núria Cadenes. En Tota la veritat van a aparèixer de manera fragmentària i múltiples narracions els fets que descriuen la vida d´un personatge d´èxit que troben mort a la mansió d´estiueig. Cadenes, habitual de les editorials nostres, és autora, també, d´un dels pocs intents per comprendre com viatgera la cultura valenciana des de l´òptica més catalana.
Tampoc podem deixar de recomanar la novel·la que ve ressenyada en altres pàgines d´aquest suplement, Joyce i les gallines, ja que es tracta de l´agradable primera novel·la, també d´una periodista, i poeta, Anna Ballbona, que destil·la un atraient sentit de l´humor en clau metaliterària. Divertida i culta.
I encara que puguen semblar de llunt negres o de denúncia política, apostem per dos simptomàtiques novel·les posferranianes: València sic transit, la primera de Francesc Bayarri, i La passejadora de gossos de Francesc Bodí, guanyador del Ciutat de València l´any passat. Les dos comparteixen fons real en València, aon pul·lulen els esdeveniments polítics en clau irònica, per detindres literariament a la construcció d´els seus personatges, prototips de l´ésser més present, incloent personalitats reals en el cas de Bayarri o alter egos com la jove passejadora de gossos a la manera novaiorquesa, una estudiant de filosofia, l´assignatura que Bodí també imparteix a Alcoi.
Entre les noves traduccions, a destacar la de tres gegants de la literatura anglosaxona d´aventures: Amb la corda al coll de Joseph Conrad, el Martin Eden de Jack London i, inevitablement, els Viatges de Gulliver de Swift. No tan clàssics, però fonamentals en l´escriptura moderna en anglès, històries personals basades en grans conflictes bèl·lics i polítics resulten el Adéu a Berlín de Christopher Isherwood, la novel·la que va inspirar la coneguda pel·lícula Cabaret de Bob Fosse, així com les Històries de soldats d´Ambrose Bierce sobre la guerra incivil nord-americana. I en aquest profund Sud transcorre també el que està considerat el millor relat de Carson McCullers, La balada del cafè trist, novel·la curta reunida al costat de més històries en la traducció de Yannick Garcia per a l´Altra Editorial. McCullers, una escriptora imprescindible.
Una altra novel·la curta de gran èxit -va ser portada al cine per Ronald Neame, amb Óscar inclòs per a la seua actriu principal, Maggie Smith-, és La plenitud de la senyoreta Brodie, de Muriel Spark, l´escocesa amiga de Graham Greene, que narra les peripècies de Jean Brodie, jove i polèmica professora en un col·legi femení, on instrueix a les alumnes de manera poc convencional sobre política, amor i art, incloent la seua visió favorable als dictadors de l´època, els convulsos anys 30.
No tot, però, ve de la literatura anglesa. Comptem amb traduccions del francès de llibres més que interessants, com el Jules i Jim truffaunià que va escriure originalment Henri-Pierre Roché, dos amics al París de principis del segle xx perseguint a una mateixa xica. I Els burgesos són sempre els altres, de Jules Renard, els diaris inconclosos d´un ramonià avant la lettre, un dels grans intel·lectuals del període d´entresegles amb les seues encertades i iròniques visions de la literatura i de la vida.
I si s´ha sobreviscut a la platja, un bon poemari -per exemple Dormir mil anys, del mallorquí Valentí Puig o el tercer volum de l´Obra completa, revisada, que Tres i Quatre està publicant de Vicent Andrés Estellés-, o la novel·la que va obligar a l´escriptor serbi Danilo Kis a exiliar-se de la Iugoslàvia comunista, Una tomba per a Boris Davidovic, lúcida i brillant dissecció dels mecanismes del fanatisme i la intolerància en un món poblat de revolucionaris i policies secretes, idealistes i oportunistes, víctimes i botxins sempre temptats d´exterminar a l´oponent.
