La Mediterrània, bressol dels representants de les tres religions del llibre, cristians, jueus i musulmans, és l´origen de Ramon Llull; una mare geogràfica, cultural i històrica. Nascut a Mallorca en 1229, baix el regnat de Jaume I, Ramon Llull creix en un context multiètcnic que li permet madurar la convicció del diàleg com a requisit per a la unitat dels pobles en nom de Crist.
Aquest 2016 ha sigut l´Any Llull, un temps per commemorar el 700 aniversari d´aquest personatge universal que va transformar la manera de veure el món entre Orient i Occident, i Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, no ha estat indiferent front aquest fet. Per ço, ha volgut retre homenatge a aquest filòsof, teòleg, escriptor i viatger infatigable amb un paisatge sonor al voltant de la seua biografia. Perquè tota la vida de Llull és un viatge, no metafòric sinó real, que dibuixa la seua imatge amb trets de missioner sobre el camp per difondre la seua Ars (Demostrativa), deixant-nos com a herència més de 280 escrits, amb els quals ens llega la reflexió sobre la possibilitat d´un diàleg intercultural sobre les afinitats religioses.
Tenim al davant els paisatges sonors d´una Mediterrània medieval plural farcida de convulsions, paisatges que Ramon Llull recorre física i literàriament. Les referències musicals dels seus escrits són breus. Al seu Arbre de la Ciència Llull imagina catorze arbres del saber, a l´Arbre humanal una de les seues fulles és la música, on diu que al seu parer l´activitat del músic ha «considerar les veus dispostes a ésser altes e baixes e mijanes, longues e breus, grosses e primes, proporcionades als accents de les vocals e de les consonants, per ço que pusca ornar les veus e les melodies dels estruments qui son plaents a oir, e alegrar los coratges dels homens».
Altres referències a la música en l´obra de Llull les trobem, per exemple, a la Doctrina Pueril, on escriu: «Musica es art per la qual havem doctrina a cantar e sonar estruments dretament, e tost e espau, alsant e baxant e agual los punts e les veus en tal manera que sien concordants diverses veus e sons. On, aquesta art es, fil, atrobada per so que cantant e ab esturments hom sia loador de Deu. E aquesta art tenen los clergues qui canten en l´esgleya per loar Deu, e contra los comensaments d´esta art son los juglás, qui canten e sonen esturments denant los princeps per vanitat mundana».
Tal i com afirma la musicòloga Maricarmen Gómez-Muntané «oferir a Ramon Llull, i de pas als admiradors de la seua obra, un conjunt de peces amb motiu del 700 aniversari del seu traspàs, requereix traslladar-se amb la ment i l´oïda a la segona meitat del segle xiii, oblidant fronteres i tendències. Si el saber d´aquest mallorquí universal era enciclopèdic, no pot quedar descartat res en un homenatge en memòria seua, la qual cosa en absolut implica que el repertori seleccionat rebera l´aprovació del mallorquí. Fins a cert punt, perquè Llull, beat «per culte immemorial» com se´l coneix a Mallorca, és per a nosaltres jove i vell alhora, trobador, teòleg, servidor públic, frare i missioner i tot allò que es pot arribar a ser al llarg d´una vida que es perllonga durant més de huit dècades i que es viu intensament.»
D´aquesta manera, la proposta musical de Capella de Ministrers circula entre els llocs on va peregrinar Llull i l´entorn musical que havia en aquestos entorns, vinculats també a les obres que va escriure. Així vam començar en el seu pelegrinatge des de Mallorca a Rocamadour i Santiago de Compostel·la l´any 1265. També a Barcelona i Montpeller per visitar el rei Jaume II i on va escriure la seua Ars Demostrativa (1283) on, al costat de la Universitat de París, va exercir el seu magisteri. Roma, Gènova, Lió, Marsella, Avinyó o Nàpols són altres de les ciutats que visitarem musicalment juntament amb Xipre, Jerusalem, l´Armènia Menor i Tunísia.
Gràcies a les investigacions historiogràfiques i musicals prèvies, que han comptat amb la col·laboració d´especialistes en la figura de Llull i el seu context històric com Josep Enric Rubio (Universitat de València), Maricarmen Gómez-Muntané (Universitat Autónoma de Barcelona), Maribel Ripoll (Càtedra Ramon Llull, Universitat de les Illes Balears), Carla Compagno (Institut Ramon Llull Friburg) i Jordi Gayà (Estudis Lul·lians i Centre d´Estudis Teològics de Mallorca), Carles Magraner elabora un projecte únic que representa la compilació musicològica definitiva al voltant de Llull.
En aquest sentit, L´Últim Pelegrinatge de Ramon Llull -que Carles Magraner ja ha portat a indrets lul·lians fonamentals com Mallorca, Barcelona, París o Roma-, és una proposta musical innovadora que rescata i dóna a conéixer a aquest personatge des de noves perspectives, actualitzant el seu perfil i transportant-lo al públic del segle xxi des d´una nova mirada, el que li atorga un caràcter absolutament innovador i revolucionari, sense perdre de vista la vertadera vocació d´aquest filòsof -tan d´actualitat-, el diàleg intercultural entre cristianisme i islam. Per ço, no és gens arriscat afirmar que l´esperit d´algunes de les pautes de pensament i acció de Llull continuen plenament vigents avui en dia.
Una de les preocupacions vitals que Ramon Llull va manifestar, precisament, va ser la difusió de la seua obra entre tots els públics possibles, públics per als quals s´adaptava tant lingüísticament com literària.
Carles Magraner, seguint la mateixa voluntat, s´ha abastit de nombrosos recursos per interpel·lar a l´espectador. Un d´aquestos és la formació musical en la que abasta la interpretació del projecte, comptant amb la participació especial de Musica Reservata Barcelona. Una acurada selecció d´intèrprets professionals provinents d´aquells indrets que va visitar Llull en la seua aventura vital. Així, suma músiques andalusines, gregues i armènies interpretades per especialistes en aquestos repertoris musicals tan singulars, vinguts de totes les ribes de la Mediterrània i formats en la seua pròpia tradició musical, conjugant repertoris cultes amb tradicionals, sacres amb profans.
Tots aquestos aspectes contribueixen a atorgar al projecte d´un fort atractiu per al públic contemporani, àvid de innovadores propostes musicals, especialment del caire d´aquesta, gràcies no només al seu exotisme, llunyania sonora i excel·lència interpretativa, sinó perquè actualment la programació de repertoris medievals tan primitius resulta minoritària.
I d´açò és ben coneixedor Carles Magraner, al capdavant de Capella de Ministrers des de fa quasi tres dècades, és actualment el projecte musical valencià més prestigiós en la interpretació i recuperació de la Música Antiga.
Capella de Ministrers porta des de 1987 -el proper 2017 estan d´aniversari- desenvolupant una important tasca investigadora i musicològica en favor del patrimoni musical espanyol des de l´edat mitjana fins al segle xviii. Durant aquestos 30 anys d´ininterrompuda presència en el panorama nacional i internacional, aquest projecte ha rescatat i difós el nostre llegat musical més proper -relacionat especialment amb el de l´antiga Corona d´Aragó- i ha desenvolupat una fonamental i important activitat entorn al nostre patrimoni cultural històric, fomentant el veritable sentit del concepte de recuperació històrica i indústria cultural. Més de 1.500 concerts al llarg dels 5 continents i més de 50 discos editats en el mercat internacional avalen la seua tasca.
Capella de Ministrers és una iniciativa privada encapçalada per Carles Magraner, un projecte que ha aconseguit emprendre cadascun d´aquestos projectes vertebrant gran nombre de professionals, consolidant-se com a referent espanyol en aquest tipus de repertori denominat Música Antiga, i afirmant-se com ensemble de referència dels darrers corrents interpretatius històricament documentats.
Si en alguna cosa caracteritza a Carles Magraner és per ser un músic sincer. Un músic que al llarg d´aquestos trenta anys que porta al capdavant de Capella de Ministrers ha evolucionat al mateix temps que ho feia la interpretació de la música antiga, ansiós al principi de recrear en la mesura del possible el passat sonor, convençut avui dia que la música, siga quina siga la seua època, és un camp obert a l´experimentació que admet múltiples lectures que no reneguen per res del rigor i de la sensibilitat vers les fonts. Lectures que parteixen del propi context de l´artista, del seu arrelament en el present i de la necessitat de comunicar-se amb un públic a través d´un repertori no sempre fàcil. A Carles Magraner li preocupa imprimir vida i veracitat al repertori que interpreta. Partint dels materials que li arriben del passat la seua proposta és presentar-los com objectes d´un museu en renovació constant, procurant que els nostres sentits, i molt en particular l´oïda, dirigisquen la seua atenció cap a determinats aspectes de l´objecte sonor original de manera que puguen seguir captivant l´atenció, com ho va fer en el passat.
