Com serà la humanitat l´any 2042, d´ací vint-i-cinc anys? Certament, la resposta comporta un risc important, entre altres coses perquè la velocitat amb què la ciència avança pot fer que qualsevol pronòstic quede particularment curt. Qui anava a dir fa vint-i-cinc anys que tindríem al nostre accés tot el coneixement amb un clic? Qui anava a imaginar un smartphone? Hem passat d´escriure a màquina a la tablet, i hem passat d´enviar els articles per correu postal a fer-ho des del nostre dispositiu mòbil. Això ha estat un avanç immens per al coneixement, una revolució a l´altura de la invenció de la impremta, un fet tan extraordinari que encara no ho capim en la seua total dimensió. Els humans estem constantment interaccionant amb els nostres dispositius mòbils, amb els nostres telèfons intel·ligents, i subministrant als servidors els nostres gustos, les nostres necessitat i preferències. Això és conegut com el Big Data, i els experts opinen que serà un dels motors dels grans canvis del futur: per exemple, abans de comprar qualsevol cosa li ho preguntarem al nostre dispositiu portàtil, el qual, comptat i debatut, sap més de les nostres necessitats que nosaltres mateixos, perquè aquest mai no s´oblida de res. La relació amb les màquines intel·ligents serà cada vegada més intensa, i possiblement arribarà a transformar-se en un receptacle extern de nosaltres.
Anem, doncs, cap una transformació radical de la humanitat, on la tecnologia jugarà un paper clau. En vint-i-cinc anys, ben probablement gran part dels oficis manuals seran realitzats per robots, que són més eficient i no exigeixen cap contracte laboral. Inclús és possible que els dependents de botigues siguen també substituïts per robots, que atendran les nostres sol·licituds de manera incansable, i sabran en tot moment les existències que queden al magatzem, fins i tot la talla que s´adiu millor al nostre físic. Yuval Noah Harari, en el seu llibre Homo Deus. Una breu història del demà, on fa una brillant lectura de l´home del futur, explica el cas d´un robot d´una farmàcia de Califòrnia, que mai no s´ha enganyat en el moment de vendre un medicament (quan sembla que les pèrdues en la indústria farmacèutica són importants degut a equivocacions dels venedors). Fins i tot, és ben possible que les operacions quirúrgiques les realitzen equips robotitzats, que tindran en el seu software tots els recursos per a dur una operació amb èxit. L´operació no dependrà de circumstàncies humanes, la qual cosa estalviarà molts plets i indemnitzacions al sistema de salut.
És clar que sempre podem apel·lar a la intuïció humana, a la genialitat que permet salvar moments complicats, degut a un moment de rauxa o d´il·luminació. Però la robotització deixarà poc de marge per a aquestes accions humanes, perquè tot es basarà en un càlcul estadístic de probabilitats, i es descartaran aquelles accions que no superen un mínim de possibilitats d´èxit. D´ací vint-i-cinc anys és molt possible que no existeixen els automòbils com els coneixem, i que conduir el teu vehicle tan sols estiga permès en momentmolt concrets. Per suposat, l´energia emprada serà neta i renovable, i s´hauran eliminat bona part de les emissions contaminants, fruit de la combustió d´energies fòssils.
També és molt probable que la relació amb el nostre cos canvie substancialment. L´home biònic és una realitat factible, on el recanvi d´òrgans danyats per altres fabricats es farà d´una manera segura i sense complicacions. Eudald Carbonell i Robert Sala, en Encara no som humans, van molt més enllà, i vaticinen que la gestació humana serà extrauterina, és a dir, en incubadores fora del cos de la mare. Les maternitats són un procés molt desgastador per al cos matern (durant la gestació es produeixen alteracions de les quals moltes dones no es recuperen mai), i alhora allò permetrà avançar molt en la igualtat entre sexes. Els dos progenitors (foren del sexe que foren) participarien d´igual manera en el procés, i el fetus podria rebre tot tipus d´estimulació que afavorira el seu creixement i desenvolupament. En aquest punt entrem en un terreny relliscadís, on les qüestions bioètiques són pertinents. Fins a quin punt s´hauria d´intervenir sobre el material genètic? Fins a quin punt és ètic decidir les aptituds del teu fill? El filòsof Michael Sandel, al seu llibre Contra la perfecció, es mostra favorable dels nens a la carta: que tingués aptituds intel·lectuals (com ara musicals o cognitives) i una bona salut. El transhumanisme (com es diu aquest corrent cultural) sembla al nostre abast. És clar que nombrosos filòsofs alerten de les desigualtats socials que es podrien crear entre uns i uns altres, entre els perfeccionats i els «naturals». Del perill d´una mena de societat Blade Runner, on els més humans que els humans desplaçaren els fills naturals.
Però, si aquestes millores són realitzades pel sistema de salut pública, quin problema hi ha? Ningú no vol que els seus fills tinguen greus problemes de salut, o una intel·ligència escassa. Això faria del món un lloc millor? O, en canvi, seria encara més injust i desigual? Són preguntes difícils de contestar, que necessiten d´un ampli debat. Resulta sorprenent com la societat viu d´esquenes a l´avanç de la ciència, en una ignorància quasi completa. Molts d´aquests canvis, com el de la robotització de les indústries, ja són una realitat. Què farà tota aquella classe obrera desplaçada? Harari diu que l´home sols treballarà en càrrecs de responsabilitat intel·lectual i cultural, on la creativitat siga un valor de primer ordre. I adverteix: «Al segle xxi podríem presenciar la creació d´una nova classe massiva no treballadora, persones desproveïdes de tot valor econòmic, polític o fins i tot artístic [...]. Aquesta ´classe inútil´ no sols estarà desocupada: serà impossible d´ocupar».
Siga com siga, el futur ja està ací. Henry Gee, en el seu llibre L´escala de Jacob, pensa que la humanitat, ja en forma de màquina o cíborg, abandonarà la Terra, i anirà a la conquesta del Cosmos. Amb tota la nostra cultura, i la nostra percepció de la vida. Si en algun punt de l´Univers es troben amb màquines intel·ligents d´una civilització galàctica distinta, l´intercanvi pot ser infinit i meravellós. Sens dubte vivim en un dels moments més apassionants i únics de la història de la ciència.
