En defensa de la vida: didàctica d'un monument

Fa unes setmanes la Diputació en col·laboració amb l’Ajuntament de Xàtiva va inaugurar a Xàtiva un nou espai de memòria situat al carrer Avinguda Corts Valencianes. El monument recrea un arbre de la vida per denunciar la barbàrie de la violència política impulsada per la repressió franquista, durant 1939 i 1942. A la base de la tija, on naixen les arrels, trobaran els noms, procedència i data d’execució de tots els que foren afusellats a Xàtiva i Paterna després de l’entrada de les tropes franquistes, amb l’excepció d’un nom, l’alcalde de la República, Jose Medina Maravall, que va ser víctima dels anarcosindicalistes, no dels franquistes, on hi ha a més una errata en la data d’afusellament.

Segons el taulell va ser assassinat el 23-2-1936, és a dir mesos abans que començara la Guerra Civil, quan en realitat va ser executat segons la Causa General en 1937, a Albalat dels Sorells, després de fugir de Xàtiva. També trobem un nom mal escrit, Simón Artigues de Sollet, quan és Soler. I un subtítol que ha causat polémica, i que diu: “en memòria de les persones que pagaren amb la seua vida la lluita per la Democràcia”. Uns sí però no tots. Alguns participaren en els paseíllos de l’estiu i la primavera del 36, i per tant foren abans de víctimes botxins. Generalitzar resulta ofensiu i anacrònic, ja que el pensament cenetista era revolucionari i contrari a la democràcia burgesa capitalista que defensava la República. En tot cas, antifranquistes o antifeixistes, si es vol.

Però el que hui ens interessa, més que corregir errates i fer reflexions obertes a debat, es intentar fer didàctica d’un monument, la intenció del qual, era defensar sempre la vida davant la violència, vinga d’on vinga, i raonar sobre una cosa més preocupant, que bona part dels vianants aliens a la història local i nacional, no entenen el que veuen, i el que és pitjor, emeten judicis de valor, que no ajuden a superar el passat, per impulsar un món millor, on es respecte el dret a la vida.

L'escultura se situa en la nova zona d’expansió urbana en direcció a Novetlè. La raó de la seua ubicació era deguda al fet que en principi era la més propera a la Casa Blanca, una antiga finca agrària on van ser executats molts xativins després d’una sèrie de juís ràpids per part de les tropes franquistes. Hui Casablanca esdevé en un albergue juvenil, en un espai de vida, situat en zona residencial, de passeig i activitats lúdiques, que desplacen a poc a poc els bancals de cítrics. A les primeres dècades del segle XX, va ser espai allunyat de la bullícia urbana, poc freqüentat per por de patir un involuntari tret de guàrdies o caçadors en pràctiques, on el blanc i enorme mur d'una de les seues finques, es va convertir en improvisada paredassa per a fer justícia.

En aquell racó s’executaren a desenes de presumptes culpables de delictes de sang en la rereguarda republicana. Alguns d’ells, no estaven defensant res més que una revolució social que va portar a incontrolats a exterminar rectors i afiliats a la Dreta Regional Valenciana. Molts d’ells tampoc han rebut cap recordatori, altres sí, principalment religiosos. En conseqüència, el subtítol de defensors de la democràcia és excessiu i irrespectuós amb la memòria dels assassinats en l’agost i la primavera de 1936.

I a més es va a donar la cruel ironia que s’hi ha inclòs a Jose Medina Maravall, l’alcalde que més temps va estar al capdavant de l’ajuntament en temps de la República, d’agost de 1931 fins a febrer de 1936, entre els cenetistes afusellats. El sindicalisme revolucionari li la tenia jurada des de maig de 1933. Va ser culpable d’haver permés que a la ciutat s'assentaren forces de l'ordre que durant el seu mandat van repel·lir a tirs una vaga, ocasionant tres morts. Va ser l'únic “roig” local inclòs en la Causa General local per les autoritats franquistes, que mai identificaren els seus botxins, mentre Xàtiva li condemnava a l'oblit fins a la sorprenent aparició del seu nom en un espai de memòria que no li correspon, i del que sí que podem afirmar que va ser defensor de la democràcia, o de la legalitat vigent

El context internacional d’enfrontament i de guerra total, va ser perfecte per justificar la barbàrie, i oblidar-se dels drets humans. Un caldo de cultiu ideal aprofitat pel franquisme, transformant la justícia en venjança, on sospitosos de delictes de sang i demòcrates, foren executats a la Casa blanca, i la resta a Paterna, els grans dirigents locals, cosa que tampoc s’explica a un monument que barreja les víctimes, d’un i altre fossar, quan en principi només havia de ser un espai de memòria dedicat als exterminats al paretó de Casa Blanca.

En la nostra opinió, el monument hi hauria d’acompanyar-se de planells explicatius amb fotos si es vol, on explicar què era Casa Blanca, i els qui enllà foren assassinats. Se suposava que era fer memòria d’una massacre totalment desconeguda o oblidada per gran part de la població de Xàtiva. En defensa de la vida és un al·legat contra els juís sumaríssims, ràpids, que condemnaven a la mort, a la desaparició de la història sense més Molts cossos van poder rebre sepultura digna gràcies als esforços dels familiars, altres no se sap. És desconeix la ubicació del forat on van anar a parar les despulles de la gran majoria.

El monument acaba afegint altres víctimes, quan no era aquest l'objectiu inicial. De sobte, els líders més importants del sindicalisme revolucionari de Xàtiva, foren traslladats per ser afusellats a Paterna. Cal explicar-ho. Aquests ja tenen el seu espai de memòria i recordatoris anuals, aconseguits gràcies a l’esforç de dones com Josefa García Torres. S han barrejat massa coses sense cap explicació, el que tendirà a la confusió, a l’anacronisme històric, i a comentaris com el del que vaig ser testimoni. Una dona major li diu a una altra “mira açò és com els monuments eixos de Caídos por Dios… però ara al revés”. Horror. No era l’objectiu. De l’arbre de la vida han de créixer branques i fulles noves que accepten i superen el passat, i sàpien respectar els drets humans.

Suscríbete para seguir leyendo