Una investigació enllumena els fets de Vinatea set segles després

Una investigació de l'expert valencià en Història Medieval Vicent Baydal llança quasi set segles després nova llum sobre els fets de Vinatea, qui fora jurat de la capital del Regne de València i tingut a partir de la historiografia com un heroi medieval valencià, per la seua revolta contra el poder real en el primer terç del segle XIV.

Segons els estudis de Baydal, que formen part de la seua tesi doctoral presentada fa uns mesos -Els fonaments del pactisme valencià (1250-1365)-, la revolta de la ciutat de València encapçalada per Francesc de Vinatea no es va produïr en 1333, com es dóna per fet, sinó entre desembre de 1331 i gener de 1332.

Les noves dades sorgeixen del registre dels arxius de la Corona d'Aragó, ja que fins ara tot coneixement acadèmic sobre els successos es basaven en la crònica de Pere el Cerimoniós i les informacions de l'Arxiu Municipal de València. Una nova informació que també modifica les circumstàncies de l'alçament. Segons la hipòtesi de Baydal, Pere el Cerimoniós acusà al seu germanastre Ferran de ser el responsable últim de la revolta de Vinatea. "Ho fa en la crònica que Pere va escriure al final del seu regnat; i ho fa per a netejar la seua imatge, ja que havia ordenat l'assassinat de Ferran", apunta l'expert.

Així, mentre fins a ara es donava per fet que la revolta va ser la reacció directa a la donació per part del rei Alfons el Benigne al seu fill l'infant Ferran de les principals viles valencianes, Baydal apunta altra versió. "La realitat és que Alfons el Benigne no va lliurar les viles (Morella, Alzira, Morvedre, Xàtiva i Castelló) a Ferran, sinó a la seua dona, la reina Elionor, com regal de noces en 1329. Ferran no havia nascut encara", explica.

De fet, la revolta de València tampoc va ser immediata. Va haver una primera resistència, diu Baydal, però la revolta es va produir dos anys després, en 1331, quan el rei amplia els poders d'Elionor sobre aquelles viles. És llavors quan Vinatea encapçala una rebel·lió des de València en solidaritat amb aquells nuclis. El jurat de la capital entenia que la cessió d'aquestes afebleria la posició de la capital del Regne.

L'alçament de Valencia va provocar que el rei revocara l'ampliació dels poders d'Elionor, però van seguir sota domini de la reina durant un temps fins la mort d'Alfons el Benigne en 1336, una cosa que la versió oficial tampoc contemplava, afig l'investigador.

Baydal, que amb motiu del 9 d'Octubre ja ha apuntat la base del seu estudi en el seu blog personal -www.ventdcabylia.com-, publicarà una article a la fi d'any en una revista brasilera especialitzada en historiamedieval. De moment, conclou, convindria "pensar a canviar el text del pedestal de l'estàtua de Vinatea que presideix la plaça de l'Ajuntament", datat, ara ho sabem, de manera errònia.