El temps del ritual torna de nou a La Rambleta. Després d´una gran acollida durant la primera edició, la caixa de rituals torna a obrir-se a partir del 22 d´abril i fins a juny. En esta ocasió The Ritual Box, projecte comisariat per Johanna Caplliure i José Luis Giner Borrull, ampliarà el número d´artistes participants, a més d´incloure novetats en el format.
En este cas, els artistes presentats en The Ritual Box II fan de l´altar, més enllà d´una forma de comunicació entre l´humà i el diví, el mundà i el transcendental, un lloc d´exploració de les qüestions de la contemporaneïtat. L´altar hui en dia pot venerar una nova religió basada en l´adoració dels ancestres i el passat com en temps anteriors, però també la tecnologia (els sacrificis a Molok en la fàbrica de Metròpolis) o les formes musicals i underground de certes tribus urbanes.
El divendres s´inaugurará The Ritual Box II amb la performance sonora «MRPH (?)» de Felix Leon Westner (DE) i Bernhard Rappold (AT).
Espais d´ofrenes
El ritual postmodern exposat en el primer The Ritual Box mostrava certes formes de coneixement que han perviscut transformades en la cultura actual. Així cada ritual anava deixant un objecte a l´interior de la caixa. La performance impregnava una sèrie d´ofrenes que a manera de recordatori prenia la gràcia de l´acció mistèrica. Els espais consagrats a cada artista feien reflexionar sobre els misteris de la celebració i del coneixement ocult que transmetien els seus dipositaris a través dels objectes. Útils que construeixen santuaris temporals o llocs de culte misteriosos, com va succeir en La Rambleta.
Però, en esta ocasió albergarà diferents tipologies d'altars des d´una perspectiva postmoderna en el qual els temes de culte bascularan des d´un lloc de ritual íntim i local a través del contacte de l´artista amb l´artesania mallorquina en el cas de Julià Panadès; la trobada entre la colonització cultural occidental (el gòtic) en els mars del sud i la representació autòctona de Richard Orjis; la iconostasis en forma de guitarres amb els tableux vivants de Bernhard Rappold; el culte als avantpassats i l´ús de la tecnologia com a recordatori i homenatge als morts o pervivència en una via informàtica en les taules d´Enrique Radigales; els viatges astrals i la construcció ficcional d´una memòria en el vídeo de Chiara Fumai; i, la transformació catàrtica a través dels materials de Nuria Fuster.
