Joan Bofarull publica un nou llibre, per Onada Edicions, Les muixerangues valencianes, on estudia el fenomen d´estes manifestacions culturals. Les reconegudes muixerangues d´Algemesí, les torres humanes a l´Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall, les noves colles i els pals de pollastre són les expressions de cultura popular recollides en una obra eminentment visual amb més de cent-cinquanta imatges.
L´obra parla sobre una tradició festiva ben present en diferents localitats: les torres humanes. Durant anys, i fins i tot segles, s´ha mantingut este element de la cultura popular en diverses poblacions, on han rebut diverses denominacions: negrets, mojiganga, varetes, dansants? i especialment muixeranga, per la rellevància d´Algemesí que ha comportat que este terme siga l´escollit per designar les colles de nova creació.
El llibre veu la llum a pocs dies de la cita muixeranguera més coneguda: la Mare de Déu de la Salut d´Algemesí. La localitat de la Ribera Alta és la referència pel que fa a la celebració de muixerangues, amb una història que es remunta, almenys, des del segle XVIII. Centenars de persones formen les dues colles organitzades a la ciutat: la Muixeranga d´Algemesí, de blau, roig i blanc; i la Nova Muixeranga, de verd, roig i blanc. També es recull a l´obra de de Bofarull aquelles del´Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall , que també han conservat les seues torres humanes, encara que cada lloc hi canvia el nom, les músiques, els uniformes i les figures que executen els dansants, ja que han evolucionat de forma divergent.
Joan Bofarull també s´hi fixa en el que s´ha denominat pals de pollastre: torres humanes que es feien de manera improvisada, per la gent del poble i per al poble. A dia de hui, les podem veure a Polinyà, Xiva, Calles, Domenyo i la Salzadella.
