«Un antropòleg, com a practicant de la seua ciència, pretén ser coherent amb una doble exigència, reproduir fidelment un fragment de la realitat humana, cultural o social i explicar, d´alguna manera, aquesta mateixa realitat». Les paraules són de l´escriptor, i antropòleg Joan Francesc Mira, que ahir inauguraba l´exposició L´ofici de mirar i escriure al Museu d´Etnologia de València, que ell mateix va constituir en 1982 i que hui està dirigit per Francesc Tamarit. Si bé es mira, un acte borgeà (de Borges), que el museu li dedique una exposició al seu creador, director, i investigador primer, en un treball ara comissariat per Beatriz Santamarina, Teresa Vicente Rebanaque, Julio Bodí i Albert Costa, en un acte que va comptar amb la presència del delegat de l´àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius.

Personalitat carismàtica i polifacètica, Mira va dir ahir que la selecció inclou objectes que l´han ajudat a redescobrir-se a si mateix i a recordar coses que tenia «perdudes en el temps». Una mostra que dóna testimoni d´alguna de les «vocacions suïcides» a les quals ha dedicat la seua carrera, entre les quals ha destacat «rescatar» totes aquelles coses, com la llengua o la cultura etnològica, que estan assegurades en «els països normals». «Però este país és molt complicat», va sentenciar.

L´exposició proposa un recorregut seqüencial i retrospectiu a partir de quatre línies analítiques interconnectades. Una ocasió, l´exposició, per veure fons atresorats durant les campanyes etnogràfiques que l´homenatjat va començar pels anys vuitanta, «recorrent de punta a punta el país conduit furgones llogades per tal de recuperar, per compra o per donació, taules, cadires i llits, forcats i eines del camp, premses de tota mena, carros, caixes de novia i aixovars, pitxers, perols, cassoles i estris de menestral», segons recordaba la seua col·lega Josepa Cucó a la laudatio del dia que li van lliurar la Medalla de la Universitat de València.

«El seu destí era l´antiga Beneficència, on encara romanien algunes monges i uns quants vells asilats», deia Cucó. «Amb un petit equip integrat per dones de la neteja, una administrativa i uns quants joves llicenciats llevàrem la corca a la fusta i el rovell a tot el ferrall, i inventariàrem, etiquetàrem i emmagatzemàrem tots els objectes». Segons recordava, Mira aconseguí «un miracle. Amb huit milions de les velles pessetes va reunir quasi tres mil peces». Ara, a l´exposició, es poden veure imatges de diferents moments de la seua biografia, documents de la seua trajectòria „certificats acadèmics com el de la Universitat Pontifícia de Roma„ i objectes personals o una mostra dels seus llibres.