03 de febrero de 2017
03.02.2017

Creixen les mans, creix la bellesa

Tomàs de los santos presenta hui al teatre micalet el seu segon disc, «de segona mà»

03.02.2017 | 04:15
Creixen les mans, creix la bellesa

Un batec del cor, eixe amor inexplicable per convocar. És la música. No és un truc. És el truc. Podria ser el canvi d´una cosa per altra en els temps de cooperativismes amb ulls tancats, cors oberts per fer rogles de Babels, i però també, que Tomàs de los Santos parla d´eixe joc tan valencià «meravellós, d´engany i atzar, que m´agrada tant» El truc, que es juga a tres mans. «Pots guanyar la primera o la tercera, però la segona és la decissiva, on se juga tot. Si guanyes la segona, pots guanyar la partida», explica.

I és que es vetlen les guitarres per presentar hui Segona mà (mésdemil, 2016), el segon disc d´este que diu, és del poble de Benimaclet, on les torretes de Miramar albiren glops, després la murta, camins a la mar, per Farinós, entre séquies i horts, només per començar. Que és la continuació de Dones i dons, el primer disc, que va fer amb Borja Penalba Oh Leire Llei.

La presentació, al Teatre Micalet, 22 h i amb sorpreses. És De los Santos músic i autor, dels que combinen qualitat i qualitat, que així es diuen «calidades y cualidades». Internacionalista en la solidaritat, quan Las Segovias no estava desmembrat, treball històric al país enllà la Latina del blau per l´esquerra de cara al mapa, «una escola de coneixement», explica, «vital sobre tot, on vaig conèixer moltes lluites i moltes persones, gent que fins i tot ha perdut la vida, I això està tot a les cançons, l´amor, la tendressa, la lluita, i moltes vegades la ràbia, també». Emocions i consciències. Teixidor «amb llana», la que millor calfa, de les mirades crítiques i que la terra, per a qui la treballa. Tretzte cançons i una que no està al disc, que és per a la intimitat que fa Vinyoli i El bany. Metàfores. Coses de poetes. Textures. Mixtures.

Música prou mediterrània. Poemes musicats amb vi del persa Omar Khayyam, abreviatura de Ghiyath al-Din Abu l-Fath Omar ibn Ibrahim Jayyam Nishapurí, l´astrònom que es va inventar la X de la incògnita a la qual jugava Einstein per parlar d´amor, en les funcions, les equacions, com el Give me love de George Harrison a la Marató. I s´escoltarà la Rosa Leveroni amb el secret; i al Marí i Pol, i a Manel Alonso, al seu través. I les lletres pròpies amb la col·laboració de Francesc Viadel, musicacions de poemes amb l´arranjador Pau Romero. Tot al Beat Garden i de casa dels mils de Beaguasil, al món.

Un treball d´estudi ple de referències per on sura el beneït de nom amb música de bandes sonores que fan estimar-se molt la vida, com l´espectacle amb Sílvia Bel o el Tant de bo!, cavallers, que es parla d´Ivan Brull i Carmen Sàez. I tants noms de primera mà. I demà cantarà amb Miquel Pérez, d´Ona Nua i recitarà Isabel Garcia Canet. «Em costa imaginar-te», la Lletra a Dolors, de Martí i Pol. Dimensions elevades a X. La intensitat. La immensitat. «Que l´única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida». I això és de primera mà.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook