«El mercat del llibre és més complicat que vendre palets de ceràmica de Castelló. No sé si és molt més fàcil, però sí més contundent, d’elaboració més llarga i processos més complicats. Estem parlant de literatura!». Ho deia ahir, des de l'aeroport, nouvingut de París, Manel JM Romero, secretari tècnic de l’Associació d'Editors del País Valencià (’AEPV), una entitat que aglutina seixanta editorials de factura valenciana el projecte del qual va ser seleccionat per la Comissió Europea l’any 2016.

Una desena d’editors valencians arribaven a la capital del Túria després d’haver participat al Saló del Llibre i la Literatura Juvenil de Montreuil dins del programa Transbook per a l’intercanvi de drets d’autor, i per tractar qüestions relacionades amb el llibre il·lustrat, en aquest cas. Era només una part de les activitats organitzades des del consorci PUBCOOP, on els valencians participen junt als homòlegs lituans i romanesos dins el programa Europa Creativa.

Editors independents, llengües minoritàries o menys utilitzades i Estats menuts seria una tríada explicativa de la filosofia d’aquestes accions que, des de l’any passat, els han portat a Vilnius (Lituania) i a Torí (Itàlia), ara París, en un programa de cinc trobades on encara falten Bucarest i València. Ací serà on en octubre està previst un congrés d’editors europeus, l’objectiu del qual serà establir estratègies de cooperació d’associacions xicotetes d’editors regionals, afavorint lectures d’obres literàries. «Es tracta de primer conéixer, aprendre, vore què estan fent el altres mercats, estudiar per on van les línies editorials, quins principis estètics utilitzen... Això vol dir la internacionalització. Vore quins continguts són més interessants i eixamplar el meu catàleg de tal manera que s’eleve el nivell de l’edició valenciana oferint el bo i el millor del que hi ha a la literatura i l’edició europea», explicava Romero. Se suposa que també d’ací allà. Per cert que els valencians, en aquestes trobades, parlen en anglés, de vegades francés. Aquesta vegada (cada viatge només poden anar deu representants), han anat Litera libros, Fandogamia, Andana, Balandra, Edicions 96, Vincle, Sembra i Bromera, segons Romero.

El concepte de la xarxa no és nou. Es tracta d’incrementar la competitivitat a través de la cooperació i per dalt, o per baix, o per altres camins que els de la superestructura del sector editorial europeu «on els grans grups s’intercanvien els drets però els editors menuts aportem el 80% de la riquesa cultural», en paraules de Romero. A banda del consorci romanès-valencià-lituà, i dins la Federació, també participen editors independents d’Itàlia, França i Portugal. Aquestes activitats es desenvoluparan fins l’any proper. Ocasió per establir contactes, el que es diu organitzar agendes, establir estratègies, compartir continguts i vendre drets. Els editors valencians calculen que el projecte tindrà un impacte directe en els prop de 150 editors associats i un efecte potencial en prop de 1.200 editorials.

Preservar la cultura escrita

El projecte es diu Estratègies per a la preservació de la cultura escrita europea a través de la cooperació entre editorials en llengües minoritàries. Així les sigles PUBCOOP, on a banda de l’Europa Creativa fiquen diners la Generalitat i el Consell de Cultura Lituana.

La trobada no ha estat només per fer contactes. En aquest viatge el consorci ha presentat www.literrarymarket.eu, un portal que vol ser una eina de mercat per a editors europeus. El que es diu networking, un treball per internet, val a dir, una plataforma web per a la compravenda de drets de traducció per a editors independents. Els valencians tenen ara un any per davant per carregar tots els continguts, encara que ja hi ha de llibres valencians. «Nosaltres estem contents del viatge a Paris, ja és el tercer, ja hem establit relacions personals i això va generant confiances i coneixements, que acabaran amb la compravenda de drets», afegia Manel Romero. Un intercanvi lector que sempre sembra llavor, que ja els neurolingüistas diuen, és beneficiós, doncs els poliglots incrementen la capacitat i fins i tot, el tamany del cervell.