02 de agosto de 2018
02.08.2018
Entrevista

Maria Máñez i Empar Callejas: "No hi ha una vida personal i una altra laboral: tot el que ens passa al treball és personal"

Expertes en gestió de persones expliquen que «no tots els caps són roïns» i que un ascens pot ser un autèntic malson si no estem preparats per a ell

02.08.2018 | 04:15
Maria Máñez i Empar Callejas: "No hi ha una vida personal i una altra laboral: tot el que ens passa al treball és personal"

Autores del llibre «Liderando retos». Estes dos valencianes han desenvolupat la seua professió treballant amb equips des de diferents sectors. Fa un any, van decidir posar les seues experiències sobre conflictes en un llibre que ha publicat fa pocs mesos l´editorial Planeta destinat, en principi, al món de l´empresa però molt útil per a totes les relacions humanes.

P Una pregunta fàcil per a començar: què és el lideratge?
R Maria (M): Per a mi el lideratge és saber gestionar-se un mateix i, a més i entre moltes altres coses, tindre un objectiu i saber treballar amb persones per a aconseguir un objectiu comú.

P Quines qualitats s´han de tindre sí o sí per a treballar amb persones?
R (M): Per a mi el secret, i és difícil, és saber inspirar , saber transmetre confiança però també saber provocar una motivació perquè les persones vegen més enllà del dia a dia.

P Vosaltres analitzeu al vostre llibre un munt de conflictes que sorgeixen a l´àmbit laboral. Per què es generen estos conflictes?
R Empar (E): Hi ha dos tipus de conflictes: els interpersonals que són els que es generen entre persones i els intrapersonals, els que et passen amb tu mateix. Molts arriben a ser conflictes entre persones perquè un/a mateix/a ja té un conflicte intern. Si u no sap el que vol o com és més fàcil que hi haja un conflicte amb l´altra persona. De vegades és cert que no hi ha un conflicte intern i pot sorgir un amb una altra persona i passa quan es donen diversos factors com que ´estic pensant més a guanyar jo que no l´altre´, no tens en compte el guany mutú. També pot ser per una manca de comunicació: ni et fas entendre ni entens a l´altra persona. I després està l´ego. És molt complicat, si u/na no es coneix saber quan el protagonista està sent el teu ego més que una altra cosa.

P El cap sempre té la culpa de tot?
R (E): No. L´experiència diu que no sempre. Ni molt menys. Jo sempre dic que igual que hi ha caps bons i roïns i treballadors bons i roïns. Jo he tingut casos de treballadors que amb mi treballaven molt bé i al temps d´anar-me´n escoltar que eren dolents. Els feia jo bons? No!! Ja ho eren.

P Un ascens pot convertir-se en un malson si no es gestiona bé?
R (M) Sí. En la primera història que contem el nostre protagonista no avalua les seues fortaleses o febleses, accepta el lloc i se n´adona que té una dinàmica molt diferent d´aquella en la qual ell sí que tenia molta experiència. Es llança i comencen els conflictes perquè no preveu els possibles ´perills´.

P Un cas hipotètic: sóc una cap i dos persones del meu equip no es parlen. Què puc fer?
R (E) Si tu eres la coordinadora primer me n´he d´adonar perquè el problema és que molta gent no és ni conscient que hi ha un problema entre dos persones. I després agafar nformació d´eixes dos persones i de la resta de l´equip perquè moltes vegades des de fora es veuen coses que des de dins no. Quan ja tens tota la informació possible recollida d´una manera objectiva, tindre una reunió per separat i que cadascú explique la seua versió per a poder prendre una decisió al respecte.

P Fins a quin punt projectem els nostres problemes personals en el treball?
R (E) És que la gent diu separar la vida personal i la professional però és impossible separar-ho. Les dos àrees formen part de la vida i són la teua vida. De la mateixa manera que si tens un problema personal el trasllades al laboral, si el tens laboral també el trasllades al personal. No es pot separar açò com si foren dos coses indivisibles. Es tracta d´aprendre a conviure i gestionar les dos al mateix temps.

P En quina situació diríeu que una empresa té èxit? Quins valors han de predominar?
R (M) Dins del marc de l´empresa no tinc una referència vivencial però sí com a treball d´equip i és la coordinació i la confiança brutal entre tots els membres. He treballat amb grups de sis persones, cadascú sabia el que havia de fer i qualsevol dubte s´ha plantejat a tot l´equip. És acceptar els diferents punts de vista, comprendre les distintes perspectives i ajudar-nos.

P Per què vàreu decidir escriure este llibre?
R (E) Fruit de la nostra experiència ens havíem adonat les dos què en el món de l´organització d´equips o com vulgues dir-li hi havia molts conflictes en la interacció de les persones. Vam preguntar-nos de quina manera podíem ajudar a la societat a tindre més eines i dinàmiques per a poder afrontar, millorar i evolucionar en este aspecte. I se´ns va acudir el llibre per poder arribar a més gent. Si te´l llegeixes amb consciència, perquè és un llibre de consulta, et respon moltes preguntes però et fa plantejar-te d´altres. I això volem, que siga un llibre de reflexió, independentment del teu lloc de treball.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Erto


Blog 'Pren la paraula'


La peluqueria com a símptoma de normalitat 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia