El jurat va deliberar i l'edició d'art públic de la Biennal de Mislata ja té guanyadors i guanyadores. Entre les 86 propostes rebudes, s'han destacat a deu artistes, combinant «la presència d'artistes amb mitjana i llarga carrera». Així ho ha explicat la comissària de l'edició i portaveu del jurat, Alba Braza, que ha afegit que s'ha donat l'oportunitat «tant a artistes molt presents en el panorama artístic com a artistes emergents». Per la seua banda, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Mislata, Pepi Luján, ha afirmat que «el jurat ha fet un ardu treball i el resultat serà un recorregut molt interessant que unirà els punts emblemàtics de Mislata». També ha assenyalat que interactuarà amb els que passegen pels carrers de la ciutat «fent accessible l'art a tot el públic».

Entre les obres guanyadores, diverses intervenen en espais fent ús de materials que es poden trobar en el propi paisatge urbà, reutilitzant elements o canviant-los de ubicació. Este és el cas de les obres «Mozart, Bach, i les flors del mal», de Maria Vidagañ. Però també de les peces «Terreny infinit», d'Ismael Teira o de «Espais del no-fer», de Daniel Garrido.

A mesura que sol·licitaven les bases, altres obres se centren en la pròpia història de la ciutat i el seu patrimoni, com «Paeller», de Lluc Mayol; «Migrar el niu. Perfil d'acollida», d'Ofelia Card o «Ací vivia jo», de Miguel Hache. Són obres que dialoguen amb el creixement social o urbanístic de la ciutat, sense desenganxar-se de la seua tradició. A més, els dos últims són artistes locals.

Entre els artistes premiats també hi ha algun reconeixement internacional, com Escif, artista urbà amb extensa trajectòria en la majoria de ciutats europees, i que compta ja amb mitgeres molt visitades a Roma, Barcelona, ??Madrid. Recentment va intervenir també a la façana posterior de l'IVAM amb una pintura de 2.000 metres quadrats. Amb la seua obra per a Mislata, «Fragments robats», traslladarà als murs algunes expressions captades de converses alienes.

Altres obres, com «Un volta», d'Anaïs Florin; «Breu trobada», de Maria Tena; o «La llum és un privilegi» de Beatriz Milió, interaccionen amb el teixit social des de diversos punts de vista, i plantejaran preguntes als transeünts per conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat de Mislata.

La comissària de la Biennal de Mislata, Alba Braza, valora que «la present edició torna a tenir com a objecte i subjecte a Mislata». Per la seua banda, ha afirmat que «a partir del que és local s'abordaran temes globals convidant així a la ciutadania a repensar el territori i a participar d'altres formes de relacionar-se on tenen cabuda situacions extraordinàries i màgiques».

Els artistes compten ara amb un mes per a la producció de la seua obra i treure-la al carrer, un itinerari que recorrerà el nucli històric del municipi des de l'1 de desembre fins a mitjans de gener. Este recorregut estarà complementat amb multitud d'activitats, així com una exposició d'obra de Miquel Navarro al Centre Cultural.

Un jurat plural

L'objectiu d'esta biennal és ajudar i promocionar el treball d'artistes visuals en actiu. Per a esta edició, el jurat es componia de quatre persones: Alba Braza, Maite Ibáñez, Oriol Fontdevila i Tamara Díaz. Tots ells són importants i reconegudes figures del món artístic i cultural a nivell nacional i internacional.

Des dels seus inicis en 2016 convoca públicament bases obertes a tots els artistes que vulguen participar, sense distingir edat, sexe, origen o residència. La convocatòria està dirigida a projectes d'intervenció en l'espai públic amb caràcter relacional i a l'adquisició d'obra per a col·lecció de la institució establint com a eix temàtic el compromís social en les arts visuals. En ambdues convocatòries es preveu la publicació d'un catàleg.