Hi ha personatges que, per la seua projecció social, han motivat la creació de noves paraules. A vegades són personatges reals, però altres voltes són creacions literàries que han passat a representar socialment l'estereotip de virtuts o defectes, fins al punt que el mateix epònim ha esdevingut la referència emblemàtica d'una determinada manera de ser.
Possiblement, entre els personatges de ficció més universals està don Quixot, que és la forma tradicional com s'ha adaptat al valencià el nom del famós cavaller de trista figura creat per Miguel de Cervantes.
Com a forma lexicalitzada, un «quixot» és un home que, per algun ideal, s'implica en empreses temeràries, desproporcionades a les seues forces o que no li corresponen.
Però no deixa de ser curiós que el mot castellà «quijote», en realitat, era una adaptació de paraula «cuixot», augmentatiu de «cuixa», que antigament s'usava per a referir-se a la part de l'armadura que protegia les cuixes.
