Recomane a tots vostés, i a totes les persones interessades en les paraules d'esta llengua, que lligguen l'últim article de Josep Lacreu, «El compromís de les paraules», contingut en el seu blog «Pren la paraula», d'este mateix diari, Levante-EMV. Tracta sobre el valor de les paraules en general i, particularment, sobre alguns vocables utilitzats per alguns dels principals líders polítics valencians en la passada campanya electoral. Lacreu aplaudix determinats usos pel seu valor correcte i comunicatiu i els anima a continuar així en el llenguatge de l'Administració, una vegada passades les eleccions, període en què és especialment important la comunicació amb la ciutadania. L'autor del Manual d'ús de l'estàndard oral, i de tants altres llibres de lingüística, cita frases comunicatives (i normatives) de Ximo Puig, president de la Generalitat i secretari general del PSPV-PSOE; de Mónica Oltra, vicepresidenta del Consell i lideressa de Compromís; de Rubén Martínez Dalmau, líder d'Unides Podem; i de Joan Baldoví, líder també de Compromís i diputat al Congrés. Entre totes les paraules o expressions usades per estos, en els seus escrits de petició de suport a la ciutadania, continguts en cartes o en fullets propagandístics, Lacreu destaca la utilització de vocables com «esta», «estes», «faena», «ferramenta», «hui» i la forma verbal «decidix», com a exemples d'usos d'un valencià comunicatiu i correcte. Per cert, Isabel Bonig, lideressa del Partit Popular, en algun debat, també ha emprat un valencià ben correcte, entenedor i amb molta fluïdesa. A vore si reincidix parlant aixina de bé en incomptables vegades i en totes les situacions!

Sobre algunes de les esmentades paraules, i sobre uns quants centenars més, hi ha una espècie de veto i, en la pràctica, censura en els documents formals de l'Administració de la Generalitat. Ocorre que en el model lingüístic emprat ara en l'Administració valenciana no es contempla l'ús de moltes paraules ben nostrades, per dialectals, informals o vulgars, i se'n preferixen altres, més pròpies d'altres parts on es parla esta llengua, considerades més «formals», com «aquesta», «aqueix», «dues», «veure», «feina», «ordre», «serveixes», «culla», etc.

Atés eixe criteri, caldria col·legir que els nostres representants citats no tenen "formalitat" quan es dirigixen a la ciutadania, ja que utilitzen paraules «informals». Però, lluny d'això, eixes paraules, i centenars més, també «censurades» per l'elitisme lingüístic, són ben formals i normatives, i són les que majoritàriament emprem els valencians (i també els parlants d'altres territoris de la nostra llengua).

Lacreu diu, pensant en el futur immediat, pel que fa al valencià de l'Administració, que «No seria lògic que les paraules considerades bones per a demanar el vot no ho siguen ara per a l'acció de govern. La pretensió de voler establir diferències quant al nivell de formalitat entre uns escrits i altres, associant les formes més estranyes —pròpies d'altres territoris del domini lingüístic— als registres més formals, és senzillament absurda, fruit d'un enorme prejuí». Aixó mateix pensem molts. A vore si es rectifica, i la llengua de l'Administració valenciana es «valencianitza» més a partir d'ara. Tot seguint alguns exemples dels i de les nostres líders i lideresses.