L'anunci que un bust d'uns 3.000 anys d'antiguitat del faraó xiquet Tutankamón és l'objecte estrela d'una subhasta programada per la sala britànica Christie's per al mes pròxim a Londres va fer saltar les alarmes a Egipte i va activar el múscul diplomàtic del país àrab per a evitar-ho. Poc més de tres setmanes té el Govern egipci per a impedir que el 4 de juliol, un xicotet bust del déu Amón representat amb les faccions de Tutankamón canvie de mans per un preu que la companyia anglesa estima rondarà la marejant xifra de 4 milions de lliures esterlines (uns 4,5 milions d'euros).
Egipte està fent tot per impedir-ho. Segons va informar en les últimes hores, es va dirigir a la Unesco perquè prenga cartes en l'assumpte i a través de la seua ambaixada a Londres ja va contactar amb el Ministeri de Relacions Exteriors britànic i la sala de subhastes per a detindre el procés de venda.«Així com per a reclamar el dret d'Egipte respecte a la peça segons les lleis egípcies actuals i anteriors», va puntualitzar el Govern a través de sengles comunicats difosos pels seus ministeris d'Exteriors i Antiguitats al Caire.
No és l'únic objecte arqueològic egipci pel qual es licitarà eixe dia, per la qual cosa les autoritats del país àrab també van exigir els documents de propietat d'eixos béns. La reacció es va produir després que fa una setmana Christie's anunciara en la seua pàgina web la subhasta d'un bust de quarsita de Tutankamón representat com el déu Amón. La casa de subhastes britànica afirma que el cap va ser part d'una estàtua de Amón, el déu del sol i la deïtat més important de l'Imperi Nou de l'Antic Egipte (entre els segles XVI i XI a. de C.).
L'escultura presenta la corona distintiva de Amón, que va deure estar completa amb dues grans plomes dobles (representació tradicional del déu), mesura uns 28,5 centímetres i té aproximadament 3.000 anys. Christie's afirma que l'objecte és venut per Resandro, una de les col·leccions privades d'art egipci més importants i a la qual, recorda la companyia britànica, ja va ajudar a vendre el no-res menyspreable quantitat de 3 milions de lliures en objectes fa tres anys.
Pot detindre Egipte la venda?
D'acord amb la Convenció de 1970 sobre les mesures que han d'adoptar-se per a prohibir i impedir la importació, exportació i transferència de propietat il·lícita de béns culturals de la Unesco, qualsevol objecte adquirit i tret d'un país sense un document legal d'exportació després d'eixa data es considerarà il·legal. És a dir, qualsevol peça que haja eixit d'Egipte després de 1970 que no compte amb un certificat d'exportació se suposa per defecte robada.
L'objecte ha de formar efectivament part del patrimoni històric del país, per al que se solen seguir com a referència els inventaris de les autoritats i institucions de patrimoni de cada nació. Però el problema principal subjau normalment a demostrar la data en què l'objecte va eixir del lloc d'origen.
En el cas d'este bust de Tutankamón, convertit en faraó amb 9 anys i que va regnar Egipte entre 1333 i 1323 a. de C., l'assumpte sembla difícil. Quasi com volent donar resposta a la pregunta, Christie's narra en el document de presentació de la peça el periple de l'escultura en els últims anys. «El lot va ser adquirit en 1985 per Heinz Herzer, un negociant establit a Munic», assenyala la casa de subhastes, afirmant que abans l'objecte va passar per les mans de l'austríac Joseph Messina.
Però i Messina? Segons Christie's, l'austríac va adquirir entre 1973 i 1974 el bust al príncep Wilhelm von Thurn i Taxis, qui «suposadament», diu la companyia britànica, ho tenia en la seua col·lecció des dels 60. Per cert, segons el lloc oficial de la família Von Thurn i Taxis, el príncep que va encapçalar la casa des de 1971 fins al seu decés en 1982 va ser Karl August.
