n L'estiu passat es varen complir 120 anys de la inauguració del magnífic bust que, en honor del sainetista Eduard Escalante i Mateu (1834-1895), modelà l'escultor Marià Benlliure i Gil durant els darrers anys del segle XIX. D'aquesta manera, i segons explicà la premsa de l'època, la idea d'erigir-lo partí del dramaturg Enric Gaspar, que, dotze dies després de la defunció de l'autor de L'escaleta del dimoni -esdevinguda el 30 d'agost de 1895-, remeté una carta a Teodor Llorente en què manifestava que artistes «insignes tiene Valencia que se disputarán la honra de enaltecer con su cincel a una de nuestras más legítimas glorias patrias»; i, ràpidament, la iniciativa fou assumida per la junta directiva de Lo Rat Penat, de la qual Escalante havia arribat a ser vicepresident.

D'aquesta manera, per tal de recaptar els fons necessaris per a sufragar el monument, s'organitzaren diverses representacions teatrals benèfiques. Alguns particulars hi realitzaren també donacions. I, després de no pocs esforços, els promotors aconseguiren reunir 15.136'24 pessetes, amb les quals Benlliure enllestí un excel·lent bust que, en juny de 1897, envià a fondre en bronze a Barcelona. Tal com asseverava la premsa, la imatge descansaria sobre un «elegante pedestal de mármol blanco de Carrara» d'una sola peça i amb quatre planxes, també de bronze, en les quals serien esculpides «otras tantas escenas de las principiales obras del festivo escritor».

El bust, que fou ubicat al jardí de la Glorieta, «en el vértice del ángulo que forma el parterre, donde se alza la fuente del Tritón», quedà inaugurat la vesprada del 22 de juliol de 1899, enmig d'una gran expectació. Durant l'acte, la junta erectora del monument feu lectura «del acta de la entrega de aquel a la ciudad» -que hi era representada per l'alcalde, Joan Dorda-, «en la que se fijan determinadas condiciones para que, en el caso de tenerse que variar el emplazamiento, sea a punto decoroso, y en defecto de ello, que pase al Museo de Bellas Artes para su conservación».

L'obra de Benlliure romangué en aquell punt durant quasi mig segle. Però un dia de principis de 1945, a l'alba, els transeünts varen comprovar que el pedestal estava buit: el bust havia sigut robat. I, en vista que les mesures destinades a localitzar-lo no donaren cap fruit (el més probable és que els lladres el tornaren a fondre), el 23 de maig «un grupo de cultivadores de nuestro teatro» llançaren «la idea de que, si dicho busto no logra encontrarse, otro nuevo corone el pedestal del antiguo». Fou així que l'1 de desembre de 1946 s'inaugurà, novament amb tots els honors, un altre bust del sainetista, que aquesta vegada havia sigut modelat en marbre per l'escultor Francisco Marco Díaz-Pintado. I que, quinze anys després, en 1961, hom traslladà a la plaça d'Abu Alvelid -actual de Llorenç de la Flor- d'El Cabanyal, lloc de naixement d'Escalante. Després de patir-hi múltiples agressions vandàliques, tot sembla indicar que, amb la finalitat de reparar-lo, en 2010 l'Ajuntament de València el desmuntà i transportà fins a un magatzem municipal, on encara deu continuar. Confiem que, ara que s'està remodelant aquella plaça, el bust hi siga restituït i no quede en l'oblit. Tal com ha quedat, per cert, la majoria de l'obra literària escalantina.