Capella de Ministrers ha publicat Super Lamentationes, Hieremiae Prophetae de Cristóbal de Morales (Sevilla, 1500 - Marchena o Màlaga, 1553), un disc en el qual aborda la reconeguda obra de l'autor andalús, màxim exponent de l'escola polifonista espanyola del segle XVI en la qual va destacar per la composició d'estes lamentacions d'extraordinària bellesa que van omplir de música els dies centrals de la Setmana de Passió (Dijous, Divendres i Dissabte Sant).

El treball discogràfic entorn de les profecies de Jeremies, que es distribuirà en més de 28 països de tot el món, és el número 60 d'una formació de música històrica de referència amb 33 anys de presència en el panorama internacional. L'enregistrament inclou sis obres en la qual Carles Magraner recupera este repertori segons la pràctica musical de la Real Capella de l'emperador Carles V en el qual les lamentacions es cantaven polifònicament amb acompanyament instrumental de violons o violes d'arc, tal com exposa en el llibret del disc Manuel del Sol (Universitat de Valladolid).

Del Sol assegura que per la seua qualitat musical, talent i sonoritat «han de considerar-se obres mestres de la història de la música occidental» pel que «la recuperació d'este patrimoni farà comprendre per què Cristóbal de Morales és un dels compositors més admirats de l'Edat Moderna i gaudix d'una posició privilegiada dins del cànon històric de la música culta europea del segle XXI». L'investigador també apunta que Giovanni Pierluigi de Palestrina i Tomás Luis de Victoria, entre altres, van introduir en la composició de les seues versions «referències polifòniques explícites extretes d'estes Super Lamentationes».

Les lamentacions de Morales van ser, juntament amb les seues misses i magníficats, les obres més conegudes del compositor i van aconseguir ser àmpliament difoses a Alemanya, França, Itàlia... a través de prestigiosos editors de ciutats com Alcalá de Henares, Anvers, Lió, Milà, Nuremberg, París, Roma, Sevilla i Venècia, entre altres. El músic sevillà va ser el mestre de Capella de la catedral d'Àvila, de la de Toledo i de Màlaga.

Capella de Ministrers ha comptat per a este repertori amb els cantants Èlia Casanova (superius), Hugo Bolívar (altus), Fran Braojos, Albert Riera i Víctor Sordo (tenors), Pablo Acosta (bassus); i els intèrprets, Carles Magraner, Jordi Comellas, Lixsania Fernández, Pablo Romero i Leonardo Luckert (violons), i Robert Cases (llaüt).

Repertori popular

Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, assegura que «amb este treball volem reivindicar a Cristóbal de Morales i un repertori que va gaudir d'una gran popularitat a Europa i el Nou Món perquè les obres van ser compostes per a ser interpretades en les capelles musicals més prestigioses del Renaixement». El violagambista i musicòleg indica que han volgut incorporar a la discografia «estes lamentacions, un gènere molt cultivat i difós al llarg de la història de la música occidental, per a redescobrir i posar en valor a un gran compositor»

Capella de Ministrers treballa des de fa més de tres dècades en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.500 concerts i recollit en acurats treballs discogràfics i en diverses participacions, recopilatoris i CD promocionals. La seua tasca investigadora es remunta fins a l'Edat mitjana en la qual ha abordat diferents cultures. La formació va obtindre el prestigiós Premi Internacional de Música Clàssica (ICMA) i el Premi Carles Santos en 2018, entre molts altres guardons al llarg de la seua història i ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals.