El festival està ajornat a octubre o no? L'estem fent ja o no? Són activitats paral·leles o és la MICE amb un altre esquema burlant-se de les dificultats? Si un festival ha de començar tal dia i acabar tal altre, com a educatius i no comercials que som, tenim el poder, el deure i la llibertat d'adaptar-nos en tempus (i mesus si s'escau), en formes i maneres? Amb la sensació que tampoc ho viurem en eixa data de la tardor -almenys amb normalitat- no ens aturem i les activitats van començar amb el confinament allà pel 14 de març. Una MICE sense límit temporal.
"Estrujémonos los sesos, esto ya no es cuestión de dinero: creatividad, valentía y fuerza".
El Coronavirus ens ha trencat l'esquema i nosaltres volem trencar motlles. L'experiència, l'educació i la cultura motiven el text que us proposem amb un matís important: els signes d'interrogació. Davant tal sensació de buit, pèrdua i paranoia la resposta del festival ha sigut el principi de creativitat i de no aturar-se mai. "MICE The Festival that never sleeps", com ressa l'eslogan d'enguany, esmentant la cançó del Sinatra. Hem entès les circumstàncies donades, i podem deduir que si la pedra sempre queia no havia de ser per forces taumaturgues que l'espantaven -o sí, qui sap si existeixen interessos contraris a la nostra voluntat en una altra dimensió o en la nostra- MICE Sísif.
La vida és pura passió i ciència -malgrat a qui li pese-. Així doncs, podem influir en el transcurs dels fets aplicant el citat principi de canvi, i reescriure el festival en un moment complex. "Escriure un guió no és esperar que t'arribe la musa i et bese el front", resava Billy Wilder. Tampoc serveix eixa actitud per a posar-li rumb el festival educatiu més important del món. Si la pedra de Sísif cau, cal tornar-la a aixecar pel mateix o per altres camins més imaginatius i adaptats a les circumstàncies.
La MICE va nàixer amb la crisi econòmica de la dècada passada allà pel 2012 -aquella també va ser ciència: quina enginyeria econòmica de sota les pedres!-, i renaix amb la crisi sanitària -ergo, econòmica- present. Però no és en aquest moment quan més i més prop de la il·lusió i formació de xiquetes i xiquets cal estar? No és moment on queda palès que l'audiovisual i els mitjans digitals són el futur i el present de l'escola? No és moment de treballar i estar presents perquè la bretxa social, cultural -després econòmica- no continue creixent? Amb un tascó, eixa pedra, símbol de les diferències socials, podria haver deixat de caure. Anem a buscar eixe tascó. Ens oferim a buscar la falca per a que la pedra no rodole amb tanta facilitat. Parlem doncs del clàssic protagonista en clau de gratitud:
Gràcies a la comunitat educativa valenciana, sou el múscul de la vostra MICE, sense vosaltres tot l'anterior seria paraula vàcua. Enguany, el Premi del Públic MICE, confinada i tot, des de les xarxes socials ha continuat estant un èxit de repercussió. Quanta quantitat de professors/es per vocació hem pogut conèixer enguany! Sempre secundant, aplaudint, acollint, treballant, atenent€ Una vegada més, l'educació de la nostra comunitat és referència internacional i això és gràcies a l'esforç titànic de persones amb noms i cognoms. Amb permís de Zeus, Júpiter i Saturn, la MICE es converteix en l'espai de trobada anomenat Olimp, en l'altaveu per al món de l'avantguarda educativa i en un nou hàbitat pedagògic, cultural i d'entreteniment.
Gràcies amics del món MICE de Llatinoamèrica a l'Índia, contagiats per aquest virus que tanta vida porta allà on més es necessita. Enguany hem reinventat el concepte d'imperialisme entre tots i totes. Que bonica hauria sigut la història si en lloc d'anar als llocs a espoliar, s'haguera anat a servir i millorar, a entregar i compartir! Continuem escrivint història postmoderna i humanística. En el relat actual Sísif espenta la pedra, l'assegura en l'alta del pujol, i baixa a construir societat.
Els càstigs mítics d'antany hui són alegria, llum i color€ i quan llig aqueixes paraules juntes descobrisc: MICE. Serà la destinació?.
