Des que Berlanga va decretar la benvinguda amb alegria al visitant l'economia de l'oci es disparà. No com una indústria, on cal un estudi de mercat i un pla d'explotació, més bé com un cultiu agrícola més. Les poblacions litorals van canviar la seua fisonomia de marjals i bancals per ciment de baixa generació en un tres i no res. Llevat de contades excepcions (Benidorm, Cullera i Benicàssim), la costa es convertí en una competició pel mal gust urbanístic. D'això tota la culpa és nostra, no accepta cap victimisme exterior. Després d'anys de descontrol i per compensar la mala consciència crearem les escoles de turisme on la gran innovació acadèmica era l'aprenentatge d'idiomes. El substrat agrari, sempre present en les essències identitàries, va fer que el manà vacacional fóra hereditari. La conjuntura internacional -guerres balcàniques, l'auge de l'islamisme violent a l'orient i sud de la mar comú i, la crisi de refugiats- ha estat favorable fins a l'explosió de la pandèmia anunciada.
Arribem tard per organitzar un sector que només es deixa assessorar en el repartiment de les ajudes públiques, i on cada ajuntament va a la seua. La recaptació municipal i mantenir a ratlla als poder fàctics ha fet impossible una indústria turística valenciana de futur. Si això sumen la intolerància contra l'entreteniment (i els forasters en general) de la banda més agrària del botànic, encara són de miracle les poques visites d'un estiu atípic. L'alternativa estava al turisme urbà, però València fa temps que també va perdre eixe tren. Amb una oferta cultural irregular, una gastronomia de franquícia i un oci nocturn prohibit poca cosa atractiva per oferir. Davant de les inqüestionables possibilitats, amb una Marina única, un passeig vora mar agradable i un dels parcs més allargats del món, el model municipal actual s'assembla a la de la València murada, amb ordenances restrictives per tancar la ciutat com en època medieval. Qui té por a la nit menysprea la llibertat. A la llum de la lluna s'ha escrit, s'ha estimat i s'ha conspirat, perquè són les hores més pròpies. Només els monestirs i els seus nuclis d'influència feien campanya contra l'espai d'impunitat de les ombres. Ells van inventar el terme «llunàtic» per aplicar contra qualsevol dissidència.
Ara que s'està a punt d'inaugurar l'exclusiu turisme a la Lluna, ací les places romanen tancades durant la nit, i les primeres conseqüències ens han tornat molts anys enrere, ja oblidats però que van fer suposar greus conflictes de convivència. Topar-se amb xeringuilles a les voreres és el resultat de la persecució contra les terrasses, a més de la pitjor de promoció per recuperar aquella València emergent que no dormia mai.
