11 de septiembre de 2020
11.09.2020
Levante-emv

La física de les muixerangues (I)

Els cossos de desenes de persones, la seua força, tècnica i també la física, són els que permeten bastir aquestes estructures tan reals com efímeres - Habitualment una figura té una alçada total d'uns 6,8 metres

10.09.2020 | 19:57
Alçada i pes de l?Alta de cinc. CARMINARF

És ben cert que, com ja deuen saber els nostres lectors més assidus i els aficionats a esta tradició tan nostra, les figures muixerangueres, estant a la pinya, no s´han de mirar. Però també és cert que, una volta fetes, ens mirem i remirem en foto i vídeo aquelles figures que hem aconseguit alçar i, encara a voltes, no sabem ben bé com s´han pogut aguantar. Algunes tremoloses i altres més quietes, unes més robustes i altres que semblen fràgils. Totes desafiant la llei de la gravetat en el seu camí cap al cel. I si arribem a dubtar els propis muixeranguers, com ho deu fer algú aliè a aquest món? Deuen pensar que els que aguanten les figures són superherois? El que està clar és que, si bé la passió, l´emoció i -fins i tot per a algú- la fe poden ajudar, les muixerangues no tenen trampa ni cartró, i són els cossos de desenes de persones, la seua força, tècnica i també la física, els que ens permeten bastir aquestes estructures tan reals com efímeres. Una de les qüestions que segurament primer ens vindrà a la ment és: «Quant pesa tot això?».

Normalment aquesta pregunta ve acompanyada d´una altra del tipus: «El xiquet està molt alt, no?». Per intentar respondre a aquestes preguntes, analitzarem una de les figures més emblemàtiques de les muixerangues: l´Alta de cinc. Per començar, convé saber com és l´estructura d´aquesta figura. Baix es situen 6 baixos o bases, envoltats sempre d´una bona pinya, i damunt d´ells 6 segons, un a sobre de cada baix. A continuació, es col·loquen 3 terços, oberts de manera que cadascú te un peu damunt d´un dels segons. Al remat, l´alçadora, que col·loca un peu en cada terç, deixant un d´ells lliure (que anomenem trípode), i la xiqueta. Aquestes dos, a més, es despleguen, és a dir, es col·loquen primer ajupides i després s´alcen, fent la tradicional cameta i el beset. Partint de les dades d´alçada i pes de cadascun dels membres del tronc de l´Alta podríem, per tant, fer una primera aproximació al que seria el pes i l´alçada total de la figura.

En aquest cas, s´han utilitzat les dades de les persones que han format part del tronc de les diferents Altes que ha descarregat a plaça la Conlloga Muixeranga de Castelló, extraient uns valors mitjans per pis o posició, que ens permetrien modelar d´una manera molt bàsica el perfil de cadascun dels components de la figura. És important destacar, també, que les alçades estan mesurades fins els muscles i no fins el cap, ja que és el lloc on es situen els peus del company que va al damunt. Sumant les alçades mitjanes de cada pis, i tenint en compte que el fet d´ajuntar caps podria reduir l´alçada dels terços en aproximadament 10 centímetres, s´arribaria a una alçada total de la figura de 6,8 metres. No obstant, si aquesta alçada total la mesurarem amb un taquímetre (aparell que utilitzen els topògrafs) obtindríem, segurament, un valor lleugerament inferior, donat que la posició dels membres del tronc sol ser flexionada i, per tant, es redueix la seua alçada. D´altra banda, el pes total que suportarien els baixos, és a dir, el pes de la figura de segons en amunt, estaria al voltant dels 675 kg. Si tenim en compte que l´alçadora només es col·loca damunt de dos terços i que, per tant, tant ella com la xiqueta no distribueixen el seu pes entre els sis baixos sinó entre quatre d´ells, podríem concloure que cada baix suportarà un pes d´aproximadament 119 kg, mentre que els baixos del trípode carregaran una mica menys, uns 100 kg. Convé tindre en compte que aquests valors són una primera aproximació, i que el perfil de les persones que formen part de cada posició pot variar bastant entre colles, segons la disponibilitat i la capacitat de la gent que en forma part. Amb aquesta anàlisi inicial, però, estem oblidant dues coses molt importants en relació al pes de la figura.

D´una banda, estem considerant que aquesta és una estructura constant i estàtica, és a dir, immòbil, quan sabem amb tota certesa que això no és així. Les muixerangues estan sotmeses a càrregues dinàmiques (variables en el temps), que fan canviar les seues dimensions, els centres de gravetat i, per tant, les tensions i esforços en cada moment. Així, per exemple, la pujada i baixada de l´alçadora i la xiqueta o l´acció de desplegar-se, influiran en les càrregues que suportaran els baixos, segons i terços, incrementant-les considerablement. Quant més bruscs siguen els moviments, més alts seran els pics de càrrega que aquests hauran de suportar. D´altra banda, estem obviant la influència de la pinya i tota la càrrega que aquesta és capaç d´absorbir. A la pinya, les forces que fan els diferents components es dirigeixen cap al centre de la figura, però no ho fan de manera horitzontal, sinó en direcció inclinada.

Estes forces es poden descompondre en, d´una banda, forces horitzontals en direcció al centre, que s´anul·laran amb la força contraria provinent de l´altre costat de la pinya i, d´altra banda, forces verticals ascendents, que seran les encarregades de contrarestar la càrrega del tronc, alliberant de pes els baixos. Ara que ja coneixem bé les dimensions d´una de les figures més clàssiques del repertori muixeranguer, hem analitzat les càrregues que es produeixen i com la pinya és capaç d´absorbir-les, seria interessant anar més enllà. Podríem preguntar-nos, per exemple, en quin percentatge podria el moviment de la figura incrementar el pes que suportarà un baix. O, en el cas de la pinya, quina quantitat de càrrega seria capaç d´absorbir.

Per determinar-ho, caldrien estudis molt més complexos, que de moment queden lluny a un món muixeranguer que encara ha de centrar esforços en consolidar-se. No obstant, diversos estudis als castells han tractat d´explicar de manera més concreta aquests conceptes i, salvant les distàncies, ens serviran en un proper article per apropar-nos una miqueta més a les respostes que estem buscant.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Nigromància


Blog 'Pren la paraula'


¿Què és parlar bé? 

Reflexions de llengua, normativa i sociolingüística de Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l'AVL

 La paraula del dia