L’onada de pesta bubònica que assotà principalment la ciutat de València i bona part de les terres valencianes, entre 1647 i 1648, va ser, sense cap dubte, una de les situacions socials, econòmiques i demogràfiques més colpidores del segle XVII, i degué posar a prova el sistema polític i social de la ciutat, amb implicacions importants de cara a la resta del regne valencià i, encara, del conjunt de la monarquia Hispànica.

La pesta, però, no era un fenomen nou. De fet, ens consten epidèmies de pesta bubònica a les nostres terres des del 1348 -la coneguda com Pesta Negra, que assotà pràcticament tot Europa. Després, el 1362, el 1374-1375, i els anys 1380, 1383-1384 i 1395, hi hagueren altres onades, segurament de diferents malalties, però amb resultats sempre terribles per a la població. Entre els anys 1439 i 1459, a València, segons Melcior Miralles, moriren unes vint mil persones. El 1476 també ens consta una altra flamarada de pesta a València. En aquell context d’onades periòdiques, pocs anys després, el metge judaïtzant Lluís Alcanyís -que acabà sent cremat al cap i casal juntament amb la seua esposa-, publicà el seu Tractat de preservació de pestilència (1490). El 1519, una d’aquelles onades va deixar la ciutat a mans dels revoltats que, organitzats i amb armes, acabaren sent els causants de la Germania. Durant el segle XVI, també es constaten altres diferents rebrotades de la pesta, tot i que sembla que varen ser més benignes -per denominar-les d’alguna manera. El 1600, una nova onada tornà a assotar el nostre país, en el que es va conéixer com la «pesta de Xàtiva». Els anys 1630 i següents encara varen ser testimonis de pesta a la Corona d’Aragó i en altres indrets d’Europa.... Després, la ja esmentada de 1647... I encara n’hi haurien més.

En definitiva, els valencians -com la resta dels europeus en un moment o en un altre- tenien una llarga experiència en malalties contagioses epidèmiques i, per tant, les seues autoritats disposaven de mecanismes de defensa -no massa efectius, però-, que, en la seua legislació i en l’aplicació dels mateixos ens han deixat molts documents destinats a la descripció de la malaltia i les actuacions sanitàries efectuades per tal d’aturar els contagis i les morts. El conjunt de la societat patia un daltabaix greu que, a més demogràfic, era també econòmic i, de vegades, amb repercussions importants impensables. Com ara podem comprovar cada dia, en mirar tot allò que ens envolta.