Com cada mes de novembre des de fa més de 50 anys, l’Ajuntament de Gandia va donar a conéixer ahir el nom dels guanyadors dels seus Premis Literaris. Es tracta, sense cap dubte, de la Setmana Literària més atípica que ha viscut la ciutat en estes cinc dècades, ja que l’entrega de guardons no es va poder fer, com és habitual, al Teatre Serrano ni davant el nombrós públics que sol acudir a este acte.

Els jurats han apostat enguany per dos autors que van presentar les seues primeres obres. L’un, encara que té una trajectòria com assagista, va presentar el primer poemari que escriu. L’autora de narrativa debuta amb la seua primera novel·la.

El català Josep-Anton Fernàndez va resultar reconegut amb el 58é premi Ausiàs March de poesia per la seua obra L’animal que parla. Este reconeixement li arriba amb la que és la primera incursió d’este escriptor en l’univers poètic. L’autor rep el premi «des de la plenitud de la maduresa vital, intel·lectual i literària», segons assenyalava el propi ajuntament gandià en un comunicat.

El guardó està valorat en 8.000 euros, a més de la publicació de l’obra per part d’Edicions 62. El títol arribarà a les llibreries el 13 de gener de l’any que ve.

L’animal que parla està estructurat en sis parts, enfronta el lector a un ventall d'experiències que van des del més íntim estremiment emotiu fins a la vibració més genuïna del pensament, i ho fa posant en joc mecanismes poètics d'alt voltatge i de gran precisió.

El jurat de la convocatòria d’enguany, format per er Jordi Cornudella, que el presideix, Jaume Pont, Maria Josep Escrivà i Rubén Luzón, amb Àlvar Garcia actuant com a secretari, ha tingut en compte l'interés sostingut al llarg de tota l'obra i les qualitats indiscutibles que demostra.

Josep-Anton Fernández és escriptor, crític i professor agregat de literatura catalana i estudis culturals a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Com a assagista, ha publicat El malestar en la cultura catalana (Empúries, 2008), entre altres títols.

Per la seua banda, la valenciana Pepa Aguar ha resultat guardonada amb el 42é premi Joanot Martorell de narrativa. L’obra amb la que ha rebut este premi organitzat pel departament de Cultura de l’Ajuntament de Gandia porta com a títol El que em queda de tu. En este treball tracta de demostrar com «l’oblit sega la bellesa dels instants d’una vida», segons les paraules de l’autora.

«Poc a poc però de pressa la mare que era ta mare ja no hi és, es van esvaint els seus instants brillants, ja no ressona el seu repic de peus mentre ballava, ja no et fa petons plens de carn i d’alegria i ja no pronuncia tan sovint el teu nom perquè tot això era abans que el verb recordar tingués cos i tingués pes», assenyala. El que em queda de tu és «una litúrgia imposada i trista que, de primeres, no volem acceptar».

Aquesta novel·la parla de dones, d’àvies, de mares i de filles i de les paraules que varen quedar per dir quan la malaltia de la ment ho arrossega tot al seu pas. «Perquè en el procés de la pèrdua hi ha moltes altres pèrdues, i en aquesta novel·la hi ha nostàlgia dels temps que ja han estat però també esperança i alegria en el futur. I hi ha també l’espurna de llum que conservem sempre malgrat ens cobreixi l’ombra de l’oblit».

Pepa Aguar, de 56 anys, és doctorà en Ciència Política en la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora d’Habilitats Comunicatives i coordinadora d’un Màster en esta universitat. Ha combinat la seua passió per la literatura amb col·laboracions periodístiques i d’assessoria en comunicació per a entitats públiques i privades. Entre d’altres, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Secretaria per a la Immigració de Catalunya. El que em queda de tu és la seua primera novel·la.

El premi de narrativa Joanot Martorell està dotat amb 20.000 euros i també es publicarà el 13 de gener per part d’Edicions 62. El jurat ha estat format per Pilar Beltran, Xavier Aliaga, Valèria Gaillard, Víctor Labrado i Ignasi Mora.

Des de fa quatre anys, a més, l’Ajuntament de Gandia atorga un tercer premi, el Roís de Corella, que ret homenatge a tota una trajectòria literària. En este cas, l’honor ha recaigut en Gaspar Jaén i Urban. El poeta valencià de 68 anys ja va ser guanyador del premi Ausiàs March l’any 1999 amb el poemari Pòntiques, editat per Bromera l’any següent. Però al llarg de la seua carrera ha rebut altres guardons tant a la Comunitat Valenciana com a Catalunya i les Illes Balears.

L’acte de lliurament va tindre lloc anit al Saló de Corones del Palau Ducal de Gandia, amb la presència de l’alcaldessa, Diana Morant, el regidor de l’IMAB, José Manuel Prieto, y el vicealcalde, Josep Alandete, la resta de portaveus municipals, l’editoria d’Edicions 62, Pilar Beltran, els premiats i membres del jurat.

Morant, en el seu discurs, va destacar que «resulta gratificant comprovar com les lletres continuen sent eixe element que no deixa perdre els somnis i la imaginació. La literatura –enmig d’una pandèmia que ho ha capgirat tot- és molt oportuna i necessària. Ara és més important que mai escriure, llegir, parlar, raonar i pensar».

Lourdes Toledo guanya el Vallverdú

Per primera vegada a la història dels Premis Literaris de Lleida dues dones han estat les guanyadores dels guardons. La valenciana Lourdes Toledo ha guanyat el 37è Premi d’assaig Josep Vallverdú amb «La inquietud (Dietari 2018-2019)» i la barcelonina, establerta a les Borges Blanques, Meritxell Cucurella-Jorba, el 25è Premi de poesia Màrius Torres amb «La volumetria del neguit».El jurat del Premi Josep Vallverdú estava format per Jaume Barrull, Anna Berga, Elena Casacuberta, Teresa Iribarren i Màrius Serra.